La Batllia ha donat la raó al Govern en la resolució del Ministeri de Salut, Benestar i Treball, el qual va imposar una sanció de 5.001 euros per infracció de la legislació en matèria de seguretat en el treball a la Unió Temporal d’Empreses formada per Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol encarregada de les obres de la boca oest del Túnel dels Dos Valires on es va produir el tràgic accident en què van morir cinc operaris després de l’esfondrament de part de l’estructura.
Així, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada el 18 de desembre passat per la citada UTE, que reclamava l’anul.lació de la decisió de l’Executiu que confirmava la resolució del Ministeri de Salut, Benestar i Treball que dictava la sanció en qüestió. En aquest sentit, la Unió Temporal d’Empreses reclamava la revocació de la citada resolució amb base a tres al.legacions: que la decisió del batlle instructor d’arxiu de les diligències prèvies en l’àmbit penal tindria força de cosa jutjada i s’imposaria a l’Administració; que l’UTE no havia comès cap infracció a la normativa de seguretat laboral; que segons la seva versió “el treballador difunt havia comès una acció indeguda” consistent en “deslligar l’arnés i saltar sobre els taulons”. De la seva banda, l’expedient administratiu incoat per l’Executiu va basar la desestimació del recurs de reposició presentat per l’UTE en tres arguments. D’una banda, que les decisions d’arxiu de les diligències prèvies penals no vincula la resolució de l’expedient administratiu perquè si la primera té per objecte “la imprudència dels encarregats que ha portat a la mort d’un treballador, el segon es basa en l’incompliment per part de l’empresa de les mesures generals de prevenció dels accidents”. En segon lloc, l’expedient remarca que, segons les normes de l’Organització Internacional del Treball, els taulons de les plataformes de treball han de tenir un espessor mínima de 2,5 cm i una amplada no inferior a 15 cm, “i les plataformes de l’obra no complien aquestes condicions”. Altrament, l’expedient també indica que “en l’obra no hi havia proteccions col.lectives de caiguda d’altura”.
A partir d’aquí, la sentència de la Batllia a què ha tingut accés EL PERIÒDIC es fonamenta en tres criteris. Primer, quant a la qüestió de la influència del que s’ha decidit en una causa penal sobre l’expedient administratiu, si bé el Tribunal de Batlles exposa que el definitivament jutjat per l’òrgan penal s’imposa com a veritat legal a l’expedient administratiu, hi afegeix que “un aute d’arxiu de diligències prèvies per la seva naturalesa provisional i revocable no assoleix l’efecte prejudicial de la cosa jutjada penal”. En aquest línia, la sentència fa referència a l’aute d’arxiu de les diligències prèvies que considera que l’accident succeït el 30 de setembre amb resultat de mort de l’obrer T. B. “no fou resultat d’una incorrecta planificació dels treballs o qualsevol altre incompliment culpós de les mesures de seguretat en el treball atribuïdes a l’instructor de l’empresa encarregada del muntatge de l’estructura, podent suposar, per tant, que la causa de l’accident fou la pròpia negligència del treballador en desancorar-se l’arnés i saltar damunt del tauler (…)”. No obstant això, “la constatació que no hi hagués cap culpa de l’empresa connectada amb la mort de l’obrer no fa obstacle a la constatació de l’incompliment d’altres mesures de seguretat encara que no directament causants de la mort”, remarca l’escrit judicial.
En segon lloc, en la sentència s’indica que encara que els operaris que feien treballs en altura en el muntatge de l’estructura de l’encofrat del vial a la sortida oest del túnel dels Dos Valires eren assegurats individualment amb un arnés, “no es va col.locar un mitjà de protecció col.lectiu contra les caigudes mitjançant una xarxa horitzontal, tal com recomana l’Organització Internacional del Treball”. Aquestes recomanacions són aplicables a Andorra mitjançant la Disposició addicional primera de la Llei de seguretat i salut en el treball i per als articles 3 i 74 del Codi de Relacions Laborals.
TAULONS INSUFICIENTS
La sentència de l’ens recorda que els taulons que formaven les passarel.les per les quals transitaven els obrers estaven fets de fusta aglomerada i tenien un gruix de 2,1 cm, 246 cm de llarg i 60,5 cm d’amplada i, per tant, “no complien les recomanacions de seguretat establertes per l’OIT”. A més, en aquest punt, la Batllia també fonamenta la seva decisió que segons els càlculs realitzats, el tauló emprat a l’obra es trencaria amb un pes de 7 kg llençat des de 1,5 metres o que el treballador podia trencar-lo amb un salt des de 14 cm, i encara que les normes de les empreses advertissin o prohibissin els salts sobre els taulons, “aquesta resistència apareix manifestament insuficient per a un material que ha de servir per al pas i treball de persones des d’una altura superior als 20 metres”.
