Quan, en iniciar-se la invasió d’Ucraïna per Rússia, Joe Biden va tractar Vladímir Putin de carnisser, alguns opinadors van manifestar que un president nord-americà no hauria de dir aquestes coses. Aquest mes d’abril hem vist les terribles imatges de les massacres de civils executats a Butxa i altres ciutats i pobles d’Ucraïna per la soldadesca russa que són, dissortadament, obra d’un carnisser.

A la vila de Motijin els cossos de l’alcaldessa d’aquesta petita població, del seu marit i del seu fill van ser descoberts en una fossa excavada en una pineda a prop de casa de la família. No havien volgut col·laborar amb l’invasor.

El dia 14 de març, fa un mes, la portada de Le Parisien-Aujourd’hui en France ja s’obria amb el títol Pourquoi Poutine est un criminel de guerre. El Tribunal Penal Internacional que té la seu a La Haia (Països Baixos) acabava aleshores d’obrir una investigació sobre la perpetració de crims de guerra a Ucraïna, fossin qui fossin els seus autors, deien els magistrats internacionals.

A dia d’avui aquesta instància penal segueix recollint dades i testimoniatges per fonamentar una acusació pública, el Fiscal del Tribunal Penal Internacional, britànic Karim Khan, va viatjar a Ucraïna el 16 de març per a demanar la col·laboració de la Fiscalia general d’aquell país.

És urgent documentar aquests crims per poder portar un dia, com es va fer amb els botxins serbis Milosevic i Karadzic, el president rus davant del Tribunal Penal Internacional.

Sense cap moviment de parpella Putin ho nega tot. Acusa els ucraïnesos d’haver muntat un sinistre escenari teatralitzat amb cadàvers calcinats i persones civils tirotejades amb les mans lligades… i encara no ho hem vist tot. I gosa fins i tot fer arribar a les Nacions Unides la seva cínica indignació per l’engany. Caldrà que fem confiança als investigadors internacionals independents i a la pacient recollida d’indicis materials i testimoniatges per poder aclarir aquests sanguinaris moments.

Mentrestant, com escrivia a El País l’amic Albert Solé el dia 5 de març, Putin, igual que Milosevic l’any 1991, utilitza cada agressió per calibrar la resposta de la comunitat internacional.

Estic totalment d’acord amb Albert Solé: “Portem més de vint anys veient sense reaccionar com Putin construeix el seu règim mafiós, dinamita les nostres democràcies per tots els mitjans possibles, patrocina sanguinaris dictadors, persegueix minories, destrueix qualsevol mostra de separació de poders al seu país. Amagada darrere la màscara (careta) de l’autòcrata emergeix la forma del feixisme contemporani.”

Aquest autòcrata elimina la més mínima veu dissonant al seu règim.

I davant d’aquesta terrible situació, avui a Europa s’està fent amb Putin el mateix que es va fer amb Hitler: no acabar de plantar-li cara.

Ho escrivia Miquel Roca-Junyent a La Vanguardia el dia 1 de març: “Avui Putin fa el mateix que aquell monstre. Els mateixos arguments, la mateixa prepotència, el mateix menyspreu als drets humans! Els totalitarismes es retroben, com ja ho van fer en el seu moment Hitler i Stalin.”

Doncs sí, dissortadament, així estem.

És cert que Europa ha estat i és aquestes darreres setmanes un clam contra el que està fent Putin a Ucraïna. Un clam dels demòcrates, dels conservadors, dels liberals, dels socialdemòcrates. Tots junts en defensa de la causa de la llibertat, dels drets humans, de la pau.

Andorra és part d’Europa i per això està on ha d’estar, al costat de l’Europa solidària, perquè ni Hitler, ni Stalin, ni Milosevic no ressuscitin.

El nostre país va signar en el seu moment el tractat constitutiu del Tribunal Penal Internacional i ara ha fet el que calia posant-se al costat d’Europa, defensant Ucraïna i ajudant el seu poble davant un atac injustificat i criminal.