L’ensenyament és un dels grans valors de la nostra societat, i un dels grans pilars en els quals se sustenta el nostre futur. L’aprenentatge dels joves, de forma pràctica i eficaç, permet encarar el futur amb una societat competitiva i preparada. És el valor afegit que marca la diferència, i sovint no es valora prou, és que la qualitat a les escoles és una riquesa intangible per present i real.

Aquest dijous, durant la celebració de la d’una reunió per abordar la reforma de l’ensenyament obligatori, el secretari d’Estat d’Educació, Josep Roig, va explicar el nou enfocament previst per d’aquí a tres anys, que parteix de la idea que és possible ensenyar d’una altra manera, de manera que els estudiants puguin concebre allò que aprenen com a situacions de la vida real, i no merament com una allau de coneixement i de teories que no tenen res a veure amb la realitat. Pot semblar un mètode agosarat.

Tot el que implica canvis en l’educació dels fills a vegades provoca recels, per temor a no complir els objectius. Aquest nou sistema, però, està avalat per l’experiència que ja tenen 20 països que l’apliquen, i va en la línia del que marca el Pla de Bolonya. En aquest projecte qui de moment tindran el protagonisme seran els professors, que hauran d’apartar-se al nou pla. Les previsions del ministeri indiquen que durant aquest curs es confeccionaran les eines per treballar per competències, mentre que en el curs que ve la voluntat és experimentar i regular el treball exposat.

No és una iniciativa nova, i va ser l’any 2001 quan es va iniciar en els programes de Batxillerat, encara que ara la novetat serà la implicació dels docents, assessorats per una experta belga en educació.

Al 2011-12 tots els alumnes ja hauran de treballar en un enfocament per competències, i no per capacitats, com és el model actual. Tanmateix, no hi ha previst un canvi substancial pel que fa als continguts, ja que el que canviarà és l’enfocament i la forma d’ensenyar que aplicaran els docents.

Andorra sempre ha tingut la virtut de valorar de forma important l’ensenyament, i una de les grans apostes ha estat el sistema andorrà, també pioner en molts aspectes. Però tot evoluciona i la nova mentalitat dels joves ha d’anar també acompanyada de mètodes que ajudin a la comprensió i facin disminuir el fracàs escolar, un dels problemes d’aquesta societat marcada per uns valors no sempre clars.

De moment el canvi enceta una etapa d’experimentació en la qual els mestres aniran coneixent aquest nou sistema, perquè quan s’adopti, si es fa, tingui totes les garanties.