“Il y a des jours, des mois, des années interminables où il ne se passe presque rien. Il y a des minutes et des secondes qui contiennent tout un monde.” En el seu llibre Voyez comme on danse (Robert Laffont, 2001) Jean d’Ormesson va escriure aquestes paraules que romanen en la memòria dels que
El dijous passat escrivia al diari La Mañana de Lleida que compartia l’opinió del director de l’oficina del New York Times a París en el sentit que el resultat anunciat de les eleccions presidencials americanes posava en perill la democràcia als Estats Units.
Analitzant fa quatre anys el resultat de les presidencials americanes expressava ja la meva preocupació que l’enorme suport recollit pel derrotat Donald Trump reforçaria els plantejaments populistes de l’extrema dreta europea.
L’endeutament públic, que se situa a hores d’ara en uns 1.210 milions d’euros, no és un accident sobtat. És, al contrari, el resultat d’una deriva pressupostària ja prou antiga, accentuada per la laxitud, el deixar-se anar, dels tretze anys de governs de DA. L’endeutament públic és un greu