La setmana passada, en una sentència històrica, el Tribunal Constitucional xilè va decidir que un dels projectes més simbòlics del segon govern de la presidenta Michelle Bachelet no vulnerava la Constitució de Xile.
A la Roma clàssica deien que tot era qüestió de retòrica. Nosaltres ara i aquí, a Andorra, estem en l’era de la comunicació. I, en el cas del Govern Martí, de comunicació cloroform. Però al capdavall és el mateix: captar l’atenció, suscitar simpatia, aconseguir convèncer, seduir mitjançant la
Escriu Josep Ramoneda que “la política sempre té un tuf d’irrealitat”. A Andorra ho veiem sovint. Toni Martí i els seus ministres viuen instal·lats en el triomfalisme de les dades. El suposat creixement del nombre d’empreses registrades i la pretesa reducció de les persones inscrites al Servei
«Saboya pretén accelerar els projectes estancats d’Andorra», llegíem en la pàgina 3 de l’edició del dimarts 18 de juliol d’EL PERIÒDIC, en la crònica de la instal·lació dels nous ministres. Amb una afirmació tan contundent, un lector de fora de casa nostra hauria pogut pensar que hi havia hagut