Les relacions d’Andorra amb la Unió Europea es troben aquestes darreres setmanes al bell mig de l’actualitat política.
El Govern de Toni Martí va insistint, invocant la coneguda metàfora, que a Andorra veurem aviat la llum del redreçament econòmic al final del túnel. La presentació de l’informe anyal de la Cambra de Comerç, dijous passat, ha estat tanmateix un nou desmentiment de la comunicació cloroform del Govern.
Llegia aquest estiu unes reflexions de l’any 2012 del filòsof francès Jean-Claude Monod, professor a l’École Normale Supérieure de París i autor de l’assaig Qu’est ce qu’un chef en démocratie, publicat a les edicions Seuil. Explica Monod que hi ha una tradició de cap en democràcia que ens ve de
El retorn estiuenc ens porta a retrobar el que havíem deixat a primers d’agost. N’hi ha que continuen saltant-se l’Estat de dret. I ho fan sense respectar la correcció política ni voler –o saber– fer un ús adequat de les paraules. En l’espai públic en què hem de conviure, la nostra relació amb