Dimecres passat, Antoni Martí va fer una compareixença davant dels mitjans de comunicació, per intentar exculpar amb ungles i dents –mai millor dit– el seu ministre de Finances no pas d’una acusació sinó d’una evidència: Jordi Cinca ha estat titular d’una societat mercantil panamenya per
Els papers de Panamà han deixat ben galdós el Govern dels millors. Fa una setmana que el ministre de Finances apareix dia sí i dia també als informatius de les televisions espanyoles i als articles i comentaris de la premsa internacional.
Dijous passat vam assistir, a Barcelona, a un acte de la Fundació Catalunya-Europa, creada per Pasqual Maragall en deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya. S’hi va atorgar el premi Catalunya-Europa segle XXI a Francesco Camonita, investigador italià vinculat a la Universitat
En aquesta mateixa Plaça del Poble de l’edició del BonDia del dimarts 8 de març escrivia que a Andorra encara estem ben lluny d’una situació que esvaeixi els fantasmes a propòsit de les ingerències del poder polític o institucional sobre el judicial. Ho deia a propòsit del tractament processal