Dos mesos després de les eleccions generals comencen a aparèixer les primeres mancances en l’acompliment de les promeses que es van llençar a tort i a dret per seduir els votants. Res de nou. Però, això sí, apareix també una gran pèrdua de credibilitat dels polítics i de la política.
L’endemà del primer consell de ministres del Govern Espot la portada d’EL PERIÒDIC (dijous 30 de maig) ens ho deia ben clar: «L’acord marc amb la UE queda aparcat».
William Shakespeare va publicar, a tocar del segle XVII, una comèdia, Much ado about nothing, que m’ha inspirat aquesta tribuna. Potser el títol d’aquella comèdia és un tant exagerat per definir el que va ser la jornada electoral del 7 d’abril. Però no se n’allunya gaire.
La crisi econòmica, que ha sacsejat Andorra els darrers vuit anys, ha confluït amb altres crisis que han portat serioses transformacions i moltes esquerdes. Hi ha profundes ferides a la façana –i els fonaments– d’Andorra.