Escrivia dimarts passat, en aquesta Plaça del Poble, que el maquillatge pressupostari no amaga el deute públic i que malgrat que al Consell General no sembla pas que hi hagi gaire preocupació per l’enorme endeutament de l’Estat n’hem de continuar parlant.
La teatralització en la política comporta diverses i greus repercussions. Quan les eleccions es perceben com a plebiscits, com l’última oportunitat per salvar quelcom de valor o per a un canvi radical, la democràcia perd la seva eficàcia, ja que pot desaparèixer en un tres i no res.
Dimecres passat llegíem a la pàgina 3 del Bondia que el Govern ha tancat els comptes del 2023 amb un superàvit de 23,3 milions d’euros. Una presentació de resultats tan bonica permetia que a la pàgina 11 donés bona nota al ministre de Finances.
La tarda del dijous 21 de març, escoltant la sessió informativa del Govern davant del Consell General sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, pensava en el cineasta francès Bertrand Bonello, que diu: “El més difícil d’inventar és un futur relativament pròxim.”