El ministeri d’Ordenament Territorial té en aquests moments en marxa dues grans obres, que poden per si soles hipotecar la capacitat inversora del Govern durant un lustre. De la fórmula de finançament final del túnel dels Dos Valires, incloses les connexions, i de la variant de Sant Julià dependrà la capacitat de l’executiu de tirar endavant nous projectes aquest mandat.

I el camí és el dels peatges a l’ombra o qualsevol altra fórmula que periodifiqui a llarg termini els pagaments, una solució que ha estat llargament criticada pel Partit Socialdemòcrata des dels escons de l’oposició i que ara li tocarà administrar. Perquè el debat de fons era en el seu moment si l’Estat havia d’afrontar de manera simultània dos projectes d’aquest calibre tenint en compte la precarietat d’una estructura d’ingressos fortament depenent dels impostos de duana i amb uns nivells d’endeutament preocupants. Però ara el que toca és buscar la manera de pagar les factures pendents sense renunciar a noves obres necessàries. El pla d’infraestructures viàries, aprovat pel Govern Forné, i que preveu obres com ara el túnel del Solà d’Andorra la Vella, segurament el projecte més car previst mai, o el túnel de Merens, és irrealitzable. Per tant, és l’hora de mirar els vials que preveu i fixar prioritats. I entre aquestes, sense cap dubte, hi ha la variant de la Massana, que descongestionaria el centre de la població i permetria als ciutadans d’Ordino evitar-lo per traslladar-se a la vall central, una obra molt més prioritària que aquest gran projecte d’enginyeria per connectar Anyós i la central de FEDA, i d’un gran impacte visual. L’allunyament del trànsit pesant dels nuclis urbans ha de ser el primer objectiu, com ja va passar amb la construcció de la variant d’Encamp o en el seu moment amb la de Sant Julià, que no va trigar, no obstant això, a estar plenament integrada al teixit urbà.