El Grup Socialdemòcrata no és l’únic que està una mica desubicat en aquest inici de legislatura. També l’oposició reformista va donar ahir símptomes de no saber exactament quin dels dos bancs ocupa.
Els consellers de CR semblaven més interessats en defensar la gestió dels governs anteriors que no pas en posar contra les cordes l’Executiu socialdemòcrata. Joan Gabriel va comentar a la sala dels passos perduts que l’estil d’oposició dels reformistes era més conciliador que l’exhibit pel PS en legislatures passades i, certament, el Govern ho va aprofitar.
Una sessió de control amb 23 preguntes prometia, però el debat va ser en la seva major part insípid, sense que ni tan sols el grup ApC, inhabitualment moderat, trenqués la monotonia. Els únics moments en què el ple es va animar una mica van ser, precisament, aquells en què alguns consellers reformistes reivindicaven la feina feta pels governs liberals. L’exministra de Salut i Benestar, Montserrat Gil, va preguntar sobre la discriminació dels homosexuals en les donacions de sang, repetint fil per randa la pregunta que els socialdemòcrates li havien adreçat en l’anterior legislatura. La que va ser ministra de Medi Ambient en els gabinets de Marc Forné, Olga Adellach, va centrar la seva primera intervenció en el Centre de Tractament de Residus (CTR), un afer que en el seu dia va aixecar una enorme polseguera i que va costar a l’aleshores ministra sang, suor i llàgrimes.
En el fons, tant Gil com Adellach van reconèixer que plantejaven les preguntes per reivindicar les seves actuacions passades i per intentar evidenciar contradiccions entre el PS opositor i el PS al Govern. Gil va arrencar del cap de Govern el compromís de no trencar el conveni amb l’Établissement Français du Sang, ja que la discriminació del col.lectiu homosexual se solucionarà amb un nou conveni amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. La consellera reformista va estar brillant en recordar que alguns consellers socialdemòcrates havien demanat, l’abril del 2006, trencar el conveni amb l’Établissement, però no va poder evitar que Jaume Bartumeu li etzibés: «En aquesta qüestió, nosaltres hem fet més en quatre mesos del que s’havia des de l’abril del 2006 fins ara».
Adellach també va centrar la seva intervenció sobre el CTR en defensar la seva gestió al capdavant de Medi Ambient. Segons la consellera ordinenca, era un projecte modern i sostenible, concebut amb criteris tècnics i pensat per a què no quedés ràpidament obsolet. L’únic problema, va dir Adellach, és que ara l’economia passa per hores baixes i el país no genera les 45.000 tones de residus necessàries per a un òptim funcionament de la infraestructura. El titular de Medi Ambient, Vicenç Alay, va desglossar les opcions que avalua per sortir de la situació actual: des de la importació de residus fins al rescat del CTR, però va assegurar que amb el model actual «l’Administració té molt poc marge de maniobra».
Les exministres liberals semblaven buscar que el Govern ataqués la seva gestió per, després, poder sortir a defensar-se. Són molts anys atacant els uns i defensant-se els altres i quatre mesos de legislatura no han estat suficients perquè cadascú trobi el seu lloc. «Faci’n el favor de governar », va dir Adellach als socialdemòcrates; i, citant l’expressió de Bartumeu, va dir: «No faci’n política mirant el retrovisor». Però és que ahir a la Casa de la Vall gairebé tots tenien la vista posada al retrovisor.
L’altra cara d’ApC
La sorpresa de la tarda va ser l’actitud d’Andorra pel Canvi. El grup que lidera Eusebi Nomen va defugir la confrontació amb l’Executiu i es va cenyir a un estil més clàssic, sense esgotar tots els torns de rèplica i de repregunta. Només en un moment va aconseguir Nomen posar el ministre Alay entre l’espasa i la paret, en el debat sobre els drets dels continguts de la fibra òptica. Alay va admetre que la repregunta era excessivament tècnica, que ell no era expert en aquesta matèria concreta i que havia de consultar la resposta. Cap daltabaix, vaja.
La vedet del Govern
El Govern s’havia preparat a consciència la seva primera sessió de control. Jaume Bartumeu va compartir el protagonisme amb Vicenç Alay i Pere López. El primer es va mantenir fidel al seu estil lleugerament irònic i argumentativament implacable; el segon, menys bregat que Alay en l’esgrima de la Casa de la Vall, va ser felicitat pels seus companys de gabinet i fins i tot qualificat com «la vedet de l’Executiu».
