El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de modificació de la Llei de Comptabilitat que crea un règim sancionador amb multes de fins a 60.000 euros.
A més, s’incrementa el llindar econòmic de les empreses que vulguin acollir-se al règim simplificat a l’hora de presentar els comptes anuals. Si inicialment es preveia que fossin 100.000 euros, ara s’apuja a 250.000. Pel que fa a les sancions, n’hi ha de dos tipus: econòmiques i no econòmiques.
Les econòmiques tenen 3 modalitats: per faltes lleus, en què les multes poden anar des dels 500 fins als 1.000 euros; les greus, en què les sancions oscil·len entre els 6.000 i els 15.000 euros, i les molt greus, que van dels 15.000 als 60.000 euros. Respecte a les sancions no econòmiques, està previst que l’empresa infractora no pugui contractar amb l’Administració pública durant 3 anys i per a les societats que no dipositin els comptes al registre es pot determinar la inadmissibilitat de demandes a aquesta institució. Per al ministre d’Economia i Finances, Pere López, «amb les sancions no hi ha per part del Govern una voluntat recaptatòria». També va comentar que s’haurà de contractar un tècnic més al registre ja que augmentarà el volum de feina de l’entitat. Va afegir que «serà una de les poques contractacions previstes al pressupost del 2010».
D’altra banda, el Govern va aprovar la concessió de crèdits extraordinaris per valor de 11,9 milions d’euros que corresponen a despeses del 2009 per a les quals no hi havia prevista una dotació pressupostària. Així, hi ha un crèdit de 3,7 milions d’euros per a la pavimentació dels carrers del país, un de quasi 2 milions per a les prestacions que es deriven de l’entrada en vigor de la Llei de la CASS i un de 426.000 euros per saldar deutes amb Espanya que procedeixen de la signatura del conveni amb el país veí per adquirir l’edifici de Ràdio Andorra. Segons va informar López, tots aquests crèdits es finançaran mitjançant l’endeutament públic.
A més, López va assegurar que els motius pels quals enguany no es convocaven els Premis Carlemany no eren només econòmics sinó també perquè no suposen una prioritat per al Ministeri de Cultura.
