El procés d’aprovació de les lleis de societats i de comptabilitat la legislatura passada va ser exemplar. Mentre que la d’inversió estrangera, que també formava part del paquet de reforma econòmica, centrava tot el foc creuat, fins i tot estant a punt de provocar una crisi dins del Partit Liberal, les altres posaven en relleu que lluny dels focus el treball parlamentari podia ser positiu.

Els dos textos es van acabar aprovant per consens, però això no treu que no puguin contenir errors greus. I el principal rau en la contradicció d’establir l’obligatorietat de presentar els comptes al registre de societats sense que es prevegi, però, cap sanció per als infractors. Si l’objectiu de la mesura era la d’homologar-nos a la legislació societària internacional, a efectes pràctics ben poques empreses, sobretot atesa la tradició andorrana de no facilitar dades a l’administració, haurien complert els seus deures. Per tant, era urgent la rectificació de la llei amb la inclusió d’un capítol sancionador, que actués com a incentiu per al compliment de la norma. I també ho era, com també ahir va aprovar el consell de ministres i va anunciar en roda de premsa el ministre d’Economia i Finances, Pere López, elevar el sostre de facturació per a la presentació simplificada dels comptes. Els 100.000 euros previstos fins ara obligaven que pràcticament la totalitat de les empreses haguessin d’adoptar el model estàndard, que per a moltes amb una xifra de negoci baixa hauria suposat un cost extra per l’obligació de contractar alguna empresa o professional de la comptabilitat. El límit del 250.000 euros donarà cobertura a moltes altres micro i petites empreses que facturen per sota d’aquesta xifra i no es veuran obligades de manera innecessària i per un excés de zel de l’administració a multiplicar els costos de gestió, especialment en un moment econòmic difícil.