Per primera vegada en 14 anys, el centreesquerra va desbancar la dreta a Andorra. Era el mes de juny i Jaume Bartumeu va assumir el càrrec de cap Govern amb un dels reptes més importants per al Principat: articular l’intercanvi d’informació bancària. Nicolas Sarkozy, president de França i copríncep d’Andorra, amenaçava d’anar-se’n si el petit país dels Pirineus no començava a deixar de ser un paradís fiscal. En menys de mig any, Jaume Bartumeu, realment, s’ha posat les piles.

–¿Què comporta l’acord a què s’ha arribat recentment entre Andorra i Espanya per a l’intercanvi d’informació bancària?
–Implica que Andorra assumeix un intercanvi d’informació a demanda. És a dir, en un cas concret, en un expedient concret que afecti un ciutadà concret, l’Administració tributària espanyola podrà demanar informació sobre la situació econòmica. Andorra donarà les dades bancàries a Espanya només quan les demani i de forma concreta. Exactament això vol dir que no s’aixeca el secret bancari. A Andorra hi continua havent secret bancari, però en casos concrets, sempre que es compleixin una sèrie de requisits, es pot facilitar informació.

–Vostè insisteix molt perquè quedi clar que Andorra no deixa de tenir secret bancari.
–Andorra eliminaria el secret bancari si una Administració fiscal d’algun altre país ens pogués demanar la llista de tots els ciutadans d’aquell país que tinguin un compte a Andorra. Això no és així.

–¿La demanda de l’Administració ha d’estar justificada?
–Sí, ha d’estar justificada. En els casos de delicte de blanqueig i de lluita contra el terrorisme, Andorra avui ja està donant informació.

–¿I en el cas de delicte fiscal?
–Els requisits són que, en primer lloc, se’ns digui el nom de la persona; segon, que se’ns digui que s’ha obert un expedient, i tercer, que se’ns digui que no hi ha hagut possibilitat d’aconseguir la informació al país d’origen.

–¿Amb quins altres països han firmat l’intercanvi de dades bancàries?
–Àustria, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, França, Argentina, Bèlgica i Holanda. Espanya és el número nou. I tenim molt avançat l’acord amb Portugal, que serà el desè. Tenim negociacions en marxa amb Alemanya, el Regne Unit i altres països nòrdics.

–¿Sarkozy, el copríncep, està una mica més tranquil?
–Diria que està completament tranquil. Ha vist que estem complint el compromís.

–Llavors, ¿com és que no es decideix a visitar Andorra?
–Ja vindrà. Vindrà a la primavera. Falta tancar les agendes.

–¿L’altre gran eix de la legislatura, la reforma fiscal, com va?
–Ja hem presentat un projecte de llei d’impost sobre el benefici de les societats i un projecte de llei d’impost sobre els beneficis dels professionals. Aquestes lleis ens permetran després iniciar una nova negociació exterior per tenir convenis que impedeixin la doble imposició. Ara les empreses i els professionals que des d’Andorra volen enviar béns o serveis cap a França o Espanya tenen un càstig fiscal per operar des d’un país que és considerat paradís fiscal. Per a aquests convenis, necessitàvem una imposició directa que no teníem.

–¿A què s’enfronta Andorra els pròxims anys?
–A la crisi econòmica global, nos-altres hi hem d’afegir una crisi estructural de model econòmic. En pocs mesos està canviant el model de fer banca, ens cal adaptar l’oferta turística i ens cal rellançar el comerç.

–Cada vegada hi ha més immigrants, a Andorra. ¿Es flexibilitzaran les condicions per nacionalitzar-se?
–La nacionalització és un tema molt delicat a Andorra. La dreta està molt tancada i, o hi ha un pacte d’Estat, o això no es mou. Ara fan falta 20 anys a Andorra per tenir la nacionalitat. Nosaltres el dividiríem per dos. Deu anys són suficients