Ahir, mitjançant el Butlletí del Consell General, es va fer pública la resposta del Govern a una pregunta formulada pel grup parlamentari Coalició Reformista, referent als sempre polèmics càrrecs de relació especial, així com les despeses en concepte d’assessoraments.

En el cas que ens ocupa, la qüestió, per un costat, ens satisfà i, per l’altre, certament ens sorprèn. Així, i entrant en el contingut de la resposta, pel que fa al conjunt de personal de relació especial, l’actual Executiu socialdemòcrata comptabilitza 15 professionals, una informació que es complementa amb el salari mensual d’aquests treballadors. Ara fa un any, quan l’edifici administratiu de Govern estava liderat pel Partit Liberal n’hi havien 36. Però si bé numèricament la reducció ha estat de més de la meitat amb el canvi de color polític a l’Executiu, en el terreny pressupostari o de despeses de l’Estat les xifres reflecteixen una disminució encara més dràstica. Concretament, el Govern paga mensualment en concepte de salaris a aquest personal de relació especial 43.884 euros, l’equivalent a uns 526.943 euros l’any. Tot i la important partida econòmica destinada a aquest tipus de personal, la diferència arriba amb la comparació davant les xifres que EL PERIÒDIC D’ANDORRA ja va publicar el 24 de novembre de l’any passat, quan només la suma dels honoraris dels 13 més ben pagats representava 970.943,52 euros l’any. És a dir, tant la quantitat com el cost d’aquesta mena de professionals s’ha reduït de forma molt considerable. Si bé continuem pensant que la política d’assessoraments i personal de confiança hauria de complir de mica en mica la màxima de pocs, bons i ben pagats, sí que veiem amb bons ulls la reducció de la despesa en aquesta matèria, amb la qual cosa s’estan complint un conjunt de promeses electorals.

D’altra banda, també hem afirmat que aquest tema ens causa certa sorpresa. I és que generalment, quan un grup parlamentari de l’oposició formula una pregunta o una demanda d’informació per ser contestada per l’Executiu, se sobreentén que posant sobre la taula un tema X, el grup en pot treure un rèdit polític i pot assolir un desgast de qui està governant. En canvi, curiosament, la pregunta de CR a primer cop d’ull l’únic que està aconseguint és el lluïment de la part contrària: el Govern. Per tant, no acabem d’entendre a quina estratègia responen aquesta mena d’interpel.lacions.

No obstant això, sigui com sigui, el més interessant de la qüestió és que certament tenim una prova de la contenció de la despesa de l’Administració de l’Estat. Però no oblidem que encara queda molt per fer en aquest terreny.