El cap de Govern, Jaume Bartumeu, s’entrevistarà amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Serà al mes de febrer, després que ambdós estats signin l’acord d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, que els dos governs han d’aprovar avui.

Així ho va explicar l’ambaixador al Regne d’Espanya, Manuel Pujadas, després de prometre el càrrec.

De fet, són les tasques més urgents que té encomanades, entre les quals també destaquen les d’establir relacions amb Iberoamèrica, «obrir una finestra d’intercanvi cultural i empresarial». Això es farà seguint les instruccions d’adaptar-se a la mida del país, amb fermesa i seriositat, però a la vegada amb modèstia, donades pel cap de Govern als nous diplomàtics, que ahir van prendre possessió: Òscar Ribas, com a ambaixador especial amb la missió de desenvolupar les relacions amb Europa; Narcís Casal, ambaixador als EUA, Mèxic i representant d’Andorra a l’Oficina de les Nacions Unides a Nova York; Julià Vila, ambaixador a França i Portugal, i delegat a la Unesco; Lluís Viu, ambaixador a Suïssa, San Marino, Mònaco, Liechtenstein i representant als organismes internacionals a Ginebra, i el mateix Pujadas.

La prioritat, però, de la política internacional, és l’embrancament amb la Unió Europea. Precisament les relacions amb aquesta institució és l’encàrrec que ha rebut l’excap de Govern, Òscar Ribas, que va manifestar que coincideix amb la mateixa idea que té Bartumeu en aquest camp. Així, va assegurar que «no tindrem més solució que acceptar la totalitat de la legislació europea », i per tant el que li agradaria és la integració d’Andorra. Però va reconèixer que és difícil, ja que la Unió «hi té molt a dir», i en aquest sentit va afegir que la vigència del Tractat de Lisboa obre les portes a Andorra, en permetre convenis a diferents nivells de compromís. Igualment serà difícil arribar a un acord d’adhesió o d’associació –segons Ribas, les diferències són mínimes entre una fórmula i l’altra–, ja que s’ha de tractar amb «un monstre tan gran», i cal posar d’acord a 27 estats. Un procés que serà llarg. Igual que el de crear un cos diplomàtic «reduït però potent i professional» en què treballa el Govern.