Comença un nou any que, políticament parlant, s’apunta com un període crucial. Esperem que l’inici del 2010 vingui acompanyat d’energies renovades i sobretot d’un aire ben fresc que impregni de sentit comú la classe política del nostre país.
I si acabàvem el 2009 publicant les opinions dels presidents dels tres grups parlamentaris amb representació al Consell General, arrenquem aquest any amb una entrevista amb el líder polític que té la màxima responsabilitat a l’hora d’assolir una majoria estable que permeti al país tenir un Govern sòlid durant tota la legislatura: el cap de l’Executiu, Jaume Bartumeu. El polític de la capital insisteix novament en l’oferiment d’un pacte d’Estat i avança que durant aquest mes els socialdemòcrates duran a terme una major concreció de la proposta que es va fer en aquest sentit el 28 d’octubre passat. Ara bé, en aquest marc, Bartumeu envia un avís per a navegants quan deixa ben clar que la base d’aquesta proposta ha de ser el programa del PS com a força guanyadora de les darreres eleccions generals i, en conseqüència, aquells que pretenguin començar la negociació amb un full en blanc sembla que ho tindran cru: “O es respecta la voluntat dels electors i es contribueix a la modificació de les propostes del PS reduint punts programàtics i afegint-ne d’altres, o es bloqueja. No hi ha més joc”.
Per un altre costat, de les diverses declaracions d’intencions del cap de Govern creiem que també cal destacar i tenir en compte la que es refereix als tempos de la negociació: “A aquestes altures de curs el que no estem és per perdre el temps ni per fer-lo perdre a la ciutadania amb tantes giravoltes i cops d’efecte”. Aquest és un posicionament que no podem fer més que compartir perquè davant l’actual escenari polític, la paciència de tots plegats s’està acabant. I la paciència que especialment està arribant al límit és la de la ciutadania, de la qual ja es comença a albirar cert esgotament, sorpresa i sobretot decepció per la incapacitat d’entesa entre els actors polítics. Tots els grups parlamentaris estan oberts a pactar i ara és moment de traslladar aquesta voluntat a la realitat. D’una vegada per totes s’ha de deixar a un segon pla la tirania del partidisme i ha de manar el saber fer concessions per al bé del país. I sigui quin sigui el final de les converses, hauria de ser una condició sine die que es concloguessin en un període breu de temps perquè mentre nosaltres seguim parlant estem perdent capacitat d’acció i iniciativa davant d’un complicat moment econòmic que del que més necessita és precisament d’una actuació ràpida, decidida i consensuada. S’ha de negociar, però no calen sis mesos més.
