La ministra d’Educació i Cultura, Susanna Vela, respon als lectors del Diari Obert, un dels quals l’entrevista en viu al seu despatx. Els altres han fet les preguntes per correu electrònic.
JOSEP LLUÍS PORRAS. Andorra pot ser un bon model educatiu per altres països europeus? Sí, perquè el fet de tenir tres sistemes educatius diferents dóna una riquesa molt important. És un model no sé si per exportar, però, si més no, sí per explicar.
J. LL. PORRAS. Hi ha entre 280 i 290 alumnes estudiant per al graduat en segona ensenyança. Creu que és un xifra molt alta, tenint en compte que n’hi ha que no poden matricular-se per manca de temps o de places? La formació d’adults té una estructura, un professorat i uns recursos pensats per a persones que al seu moment no van poder estudiar. El que ha passat és que a causa del fracàs escolar, molta gent tard o d’hora ha volgut treure’s el graduat. I ens trobem que a les classes conviuen alumnes de 18 anys i de 50, amb necessitats formatives molt diferents.
TATIANA MARTÍNEZ. Estic estudiant FP sanitari social. Quant s’homologarà amb Espanya? Si volem apostar per la formació professional s’ha d’homologar, perquè si no aquestes persones només podran donar serveis a Andorra. Són qüestions en cartera que s’han de solucionar
T. MARTINEZ. Des del seu ministeri s’ha previst algun tipus d’agenda cultural per als joves? Hi ha prevista una taula de cultura, per a la promoció de l’acció cultural i, evidentment, hi tindrem en compte el jovent.
J. LL. PORRAS. Actualment els títols d’Andorra no son convalidats a Espanya, pel baix nivell. A la inversa sí que ho són. No tenim un nivell baix, per descomptat. Comparats amb Espanya, en algunes assignatures potser tenim un nivell de qualitat més alt, per una senzilla raó, perquè tenim menys estudiants i això afavoreix la qualitat. Les persones que es formen aquí no tenen res a envejar a les persones que ho fan fora. El nivell és el mateix per una cosa molt senzilla: treballem amb el pla de Bolonya. Una persona que ha estudiat a Andorra un batxiller en idiomes se’n pot anar a acabar-lo a Dinamarca. La diferencia és en les titulacions, no en la qualitat.
J. LL. PORRAS. Quin és el pressupost anual destinat a ajudar els joves en els estudis universitaris? Els ajuts que s’han donat aquest any són molt més elevats que els de l’any passat. Suposo que la situació de crisi econòmica també fa que hi hagi més demandes. En total, Ensenyament i Recerca té un pressupost de 739.000 euros d’a juts i beques, als quals cal sumar els 40.000 de crèdits a l’estudi, els 115.000 d’investigació i els 226.642 d’abonaments de bus.
FAUST CAMPAMÀ. Quina és la política que es vol engegar per potenciar l’art? Al principi de la legislatura vaig dir que aquest any era de reflexió i treball. Que ningú no s’esperi que dilluns o dimarts puguem començar a fer grans activitats o grans exposicions. Que més voldríem! Serà un període de reflexió al qual volem convidar tots els actors socials i econòmics.
J. LL. PORRAS. A Aixovall està previst que s’inclogui l’anglès com a assignatura? Hi ha persones que no han estudiat mai el francès i que han de començar de zero. El que s’està replantejant en l’àmbit de la formació professional és la qüestió idiomàtica; però les llengües vehiculars han de ser-hi presents, i el francès n’és una. Si es valora que cal l’anglès en una sèrie d’estudis, evidentment també s’inclourà al currículum.
FAUST CAMPAMÀ. El ministeri es planteja alguna ajuda als artistes que volen exposar fora? Estem replantejant els ajuts a la cultura. Intentarem separar-los per àmbits: producció literària, editorial i artística, i valorar els projectes en funció d’una sèrie de barems i criteris. Amb el tema artístic hem de procurar, a partir de tots els lligams culturals amb Catalunya i altres comunitats autònomes espanyoles, intentar recuperar la participació dels artistes andorrans en circuits artístics. Hi havia molta presència, en poblacions com Reus, Figueres o la mateixa Barcelona.
FAUST CAMPAMÀ. Quina és la seva opinió i visió dels artistes del país en relació amb el que veu que s’està fent fora de les nostres fronteres, al món? Les comparacions són odioses. Estudiant les propostes per participar en la Biennal de Venècia hem constatat que hi ha molt bona qualitat. Hi ha molt nivell artístic a Andorra i ens n’hem de sentir molt orgullosos.
J. LL. PORRAS. El seu ministeri engloba Educació i Cultura, no troba que haurien d’estar separats? Crec que estan molt bé junts, perquè hi ha molts projectes que són transversals. Penso que ha estat molt bona idea tornar a recuperar aquest lligam entre la cultura i l’educació que fa molts anys existia, però que després, per avatars polítics, es va separar .
J. LL. PORRAS. S’està estudiant la possibilitat d’afegir noves carreres a la Universitat d’Andorra? Quines serien? L’actual contracte programa amb la Universitat va ser signat per l’anterior executiu. Ara està en fase de revisió, perquè tenim ganes d’apostar per altres coses. També hi ha projectes d’altres universitats privades que s’instal·laran a Andorra, com ara La Salle, que obriran noves sortides.
