El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar ahir que l’executiu ja treballa en un text legal que reguli l’assistència lletrada des del moment de la detenció, i considera que podria estar a punt en sis mesos.
El Consell Superior de la Justícia també avala la idea que els detinguts puguin gaudir d’aquest dret. El Tribunal de Drets de l’Home fa temps que defensa aquest procediment en diverses sentències, però al Principat hi ha la possibilitat legal que la policia retingui 24 hores una persona sense que s’entrevisti amb l’advocat, fet que queda al marge dels estàndards internacionals.
Ahir, Jaume Bartumeu va reiterar que està a favor de la proposta del Col·legi d’Advocats, que des de fa dies pressiona per donar compliment a les línies que marca Estrasburg. Alguns col·legiats fins i tot van confirmar que ja han començat a sol·licitar la impugnació dels processos penals, ja que els clients no comprendrien, segons ells, que no es fessin servir totes les eines a l’abast. El líder de l’executiu va explicar que estan “a favor d’una mesura legislativa que permeti l’assistència des del primer moment”, i que si algú ha defensat sempre que es respecti una institució com el Consell d’Europa “he estat jo mateix”.
Bartumeu va destacar que ja està al corrent de la problemàtica, ja que va mantenir reunions per estar informat tant amb el Consell Superior de la Justícia com amb el Col·legi d’Advocats. En aquest sentit, va assegurar que l’equip de govern treballaria, sense donar dates, perquè l’assistència legal des del moment de la detenció fos possible, “amb les corresponents mesures pressupostàries”, ja que evidentment requerirà que un servei “operatiu les vint-i-quatre hores”.
RESPECTE DEL DRET A LA DEFENSA
Sobre el fet que es demanin anul·lacions massives de judicis, Bartumeu va assenyalar senzillament que respecta “el dret a la defensa” i que per tant “no hi ha res a dir”. En aquest sentit, va desdramatitzar el formulari tipus que va fer circular el Col·legi d’Advocats, que en principi serviria per demanat la nul·litat d’un procés perquè no s’ha respectat el dret a l’assistència d’un lletrat. “Si finalment succeeix, es torna a repetir el procés, això no és pas irreparable”, va afirmar.
Cal recordar que si els judicis impugnats no s’anul·lessin i arribessin a Estrasburg, l’Estat s’arriscaria a haver de pagar indemnitzacions molt elevades.
Qui també es va mostrar a favor de la mesura va ser el president del Consell Superior de la Justícia, Lluís Montanya. “Sempre ho hem vist de bon ull”, va assenyalar, “ja que es tracta d’una decisió d’Estrasburg que compta amb tot el nostre suport”. A més, Montanya va assenyalar que la decisió del Tribunal Europeu de Drets de l’Home “s’ajusta totalment al dret”, i que per tant la Justícia del Principat no té res per objectar.
No obstant això, la qüestió dels judicis a impugnar és un tema que, segons Montanya, pot plantejar algunes dificultats. “No sé ben bé quina és la solució”, va comentar, “però s’hauran de mirar bé, cas per cas, i no a la lleugera”. A més, va reconèixer que hi pot haver situacions que posin més d’un magistrat en una situació “delicada i compromesa”.
Carles Fiñana jura com a nou cap de la unitat d’intel·ligència financera
L’exbatlle i exfiscal Carles Fiñana va jurar ahir el càrrec que desenvoluparà a partir d’ara, de cap de la unitat d’intel·ligència financera (UIF), l’òrgan que lluita, entre altres delictes, contra el blanqueig de diners. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va destacar en el discurs que es tracta d’una persona amb gran experiència en el món jurídic, i de “vint-i-un anys al servei de l’administració de la Justícia”. Així, el líder de l’executiu va valorar molt positivament el fet de “recuperar una persona molt vinculada al servei públic”.
Posteriorment, el mateix Bartumeu va excusar Fiñana, que no va voler fer declaracions. El motiu, segons va informar el líder socialdemòcrata, és que per motius professionals volia “ser reservat” i “discret”. El síndic general, Josep Dallerès, el ministre d’Interior, Víctor Naudi, i el titular de Finances, Pere López, van voler donar l’enhorabona personalment a Fiñana pel càrrec. També eren presents a l’acte el fiscal general, Robert Ampuy, i el president del Consell Superior de la Justícia, Lluís Montanya.
Bartumeu va destacar que era la primera persona que ocupava aquest càrrec i que no tenia interessos al món financer, “però en canvi sí que té un gran coneixement legal” per al bon funcionament de la UIF.