Pascal Saint-Amans és el cap de la Divisió de Competència Fiscal i Cooperació Internacional de l’OCDE des de l’any 2007 i al seu país natal, França, ha exercit com a director general d’Impostos del Ministeri de Finances, sent el responsable d’un extens rang de matèries.

També ha participat en nombroses negociacions de tractats fiscals i procediments d’acord conjunt entre diferents països. Ahir va fer balanç del camí fet per Andorra a l’hora de sortir de la llista grisa, que ja és una realitat.

–¿Com valora els passos fets per Andorra per tal de sortir de la llista grisa de l’OCDE?
–Estem molt satisfets perquè Andorra ha fet un camí força bo en pocs mesos. Ara ja suma 17 acords d’intercanvi d’informació, un fet molt positiu sobretot pensant que entre aquests hi ha els rubricats amb els companys més importants com són Espanya, Portugal i França, que representen prop del 90% de l’activitat del país. Sabem que ha estat un camí difícil a l’hora d’introduir aquests canvis, però ara podem dir que Andorra ha fet els deures amb la nova legislació i a dia d’avui estem molt feliços que estigui entre les jurisdiccions que han implementat els estàndards.

–¿Què en pensa del ritme en què s’ha aconseguit desplegar el marc legislatiu necessari i posteriorment el mínim de 12 acords, ara superat amb escreix?
–El ritme de millora ha estat més ràpid que a molts altres països i, tan important com moure’s de la llista grisa, ha estat signar acords de qualitat. A partir d’ara, com a membre del Fòrum Global, Andorra estarà implicada en la implementació dels tractats. Estem confiats que s’han fet els passos correctes per tal que aquests tractats puguin ser positius, ja que no solament s’han signat entre paradisos fiscals, sinó que també s’ha fet amb els majors socis. Un any enrere, Andorra era a la llista negra de l’OCDE i ara ha adoptat una política d’acord als estàndards.

–¿Considera que els acords amb Espanya, França i Portugal són suficients per satisfer la quota de la qualitat?
–Sí. Completament. En la línia del que li comentava, aquests són els principals socis i és positiu que s’hagi signat amb ells. Però, fins i tot, també considero important que Andorra hagi signat amb països com ara l’Argentina, una economia emergent i present al G-20. Aquesta ha estat una política encertada.

–¿Quin és el següent pas que l’OCDE demanarà un cop s’ha assolit la sortida de la llista grisa?
–Ara, més que l’OCDE, qui marcarà el full de ruta serà el Fòrum Global. Aquest fòrum inclou 91 membres, entre els quals hi ha Andorra, i ara el Principat està en igualtat de condicions que la resta de països presents en aquest grup. Aquí ja no es parlarà només de les jurisdiccions com Andorra, sinó que hi ha implicats molts altres països que s’han compromès a aplicar els estàndards i un programa de treball. Així, el pròxim pas per a Andorra serà el mateix que per a la resta de països, que no és altra cosa que revisar la legislació per a l’accés a la informació, entre d’altres, i fer que el marc regulador funcioni correctament. I un cop s’assumeixin tots els tractats d’intercanvi d’informació, es tractarà de posar en pràctica aquests convenis entre el 2011 i 2012.

–¿Hi ha algun tipus de calendari per a la implementació o posada en pràctica del nou marc regulador?
–Un cop establert el marc legal, ara el segon pas és la seva posada en pràctica. No li puc concretar quin és el calendari d’aplicació general d’aquestes mesures, però aquest oscil.laria entorn dels 18 mesos. Andorra haurà de demostrar que la seva legislació proveeix de transparència el sistema i d’accés a la informació, que el que s’ha acordat es demostri a partir d’ara.

–A l’hora que Andorra faci una passa més, un cop signats els convenis d’intercanvi d’informació, ¿quin marc impositiu mínim creu que haurà de tenir per fer possibles els CDI?
–Aquest afer no és de la nostra incumbència i, per tant, no estic en disposició de fer recomanacions en aquest sentit. Andorra és lliure d’adoptar la legislació que més li convingui i des de l’OCDE no hi entrarem. El que podem afirmar és que el Principat, per negociar tractats per evitar la doble imposició, haurà de tenir un sistema impositiu efectiu que permeti l’homologació. Però l’OCDE no gosa dir quin seria el mínim impositiu que cal aplicar.

–Canviant d’àmbit, ¿creu que en els pròxims mesos veurem avenços pel que fa als acords antifrau amb tercers països com Andorra i directives relacionades que no prosperen pel veto de Luxemburg i Àustria?
–Tampoc m’agrada entrar en temes de la UE. Sembla que el debat per als acords d’intercanvi d’informació automàtic avança, però aquesta serà una matèria que haurà de resoldre aquesta organització, no la nostra.

–D’acord. Tornem al tema que li competeix. A banda dels avenços d’Andorra, ¿com qualifica l’evolució global de molts altres països en la via de la transparència fiscal?
–Això ha estat una revolució. Una autèntica revolució. En un any hem vist el major fenomen en jurisdiccions com ara Suïssa, Luxemburg, Singapur, Hong-Kong, etcètera, que han procedit a la regulació del secret bancari. Al G-20 del mes d’abril passat, a Londres, Gordon Brown ja va dir que assistíem a la fi de l’era del secret bancari i amb el temps s’ha demostrat que tenia raó. Ha estat així. En un any, s’han signat prop de 340 tractats, mentre que en els deu anys precedents únicament es van signar 20 tractats. I el procés continua, com ho demostra el cas del Principat. Estem molt sorpresos pels avenços d’Andorra, inimaginables ara fa un any.

–¿S’ha aprofitat la crisi per posar en el punt de mira als paradisos com a principals culpables de tot?
–Bé, a l’hora de posar fil a l’agulla contra els paradisos fiscals no només ha influït això. Això ho vull aclarir. La crisi financera internacional i la gran davallada ha estat, efectivament, un dels motius que han impulsat al G-20 per posar l’atenció en aquesta matèria. Però aquí també han tingut un paper important escàndols com ara el de Liechtenstein i l’UBS, que va ser objecte de grans titulars arreu del món. Els governs de tot el món han vist que no es pot abusar del secret bancari i aquest ha estat també un impuls polític real. Els ministres de finances i els presidents ja van deixar clar que escàndols com aquest eren inacceptables. S’ha abusat molt del secret bancari i, per descomptat, la crisi financera n’ha estat el detonant, però aquesta era des d’abans una qüestió que concernia tothom tant pels escàndols com per l’opinió pública creixent.

–I, finalment, l’OCDE se n’ha sortit força bé…
–Això es pot veure amb casos com ara el d’Andorra, Suïssa, Luxemburg, Singapur o Hong-Kong, entre d’altres. Els avenços iniciats s’han pogut materialitzar en acords d’intercanvi d’informació com els que ha signat el Principat, que ara està en un mateix level playing field –mateix terreny de joc– i s’ha mogut en la direcció correcta. Des de l’OCDE, tal com li he dit, estem molt contents d’aquest procés que es culmina amb la sortida de la llista grisa, perquè no era sostenible mantenir un negoci basat en la manca de transparència. Estic segur que Andorra pot continuar fent negoci, però no amb els termes en què ho havia estat fent fins ara.