Qui té por del llop socialdemòcrata? La banca, no, sens dubte; o com a mínim, no hauria de tenir motius racionals per patir. Si el Consell General secunda les seves posicions, el primer any de Govern del PS haurà estat clau per a la internacionalització –i per tant, la supervivència– del sector i de la plaça financera.

Un cop entrats a tramitació parlamentària els dos projectes de llei reguladors de les entitats bancàries i altres financeres, el Consell de Ministres aprovarà la setmana vinent un tercer text: el de l’obertura total del sector.

El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va anunciar ahir que el projecte de llei d’obertura bancària arribarà “de manera imminent” a la Casa de la Vall un cop el Consell de Ministres l’aprovi, molt probablement, en la reunió de la setmana vinent.

Segons va explicar López, l’Executiu ja va aprovar l’avantprojecte de llei la tardor passada, quan va enviar els textos reguladors de les entitats bancàries i financeres al Consell, però ha esperat al moment òptim per donar llum verd al tercer text. Durant el darrer, diverses reunions mantingudes amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) han evidenciat que el moment de culminar l’obertura havia arribat i per aquest motiu el text, després que l’Executiu el sotmeti a una última revisió en els propers dies, serà aprovat dimecres vinent.

El projecte de llei en qüestió permetrà que el 100% del capital de les entitats bancàries sigui de titularitat estrangera, una possibilitat que en l’actualitat està restringida al 49%, reservant sempre una majoria de l’accionariat en mans andorranes. D’altra banda, segons ha pogut saber aquest rotatiu, el text també incorporarà una sèrie de llicències amb una durada determinada per a l’establiment d’entitats bancàries estrangeres. L’última llicència per a l’establiment d’entitats bancàries estrangeres, concedida per un dels gabinets liberals de Marc Forné, va expirar fa temps.

RECIPROCITAT

L’obertura del sector bancari és una peça clau per al creixement de la plaça financera andorrana i també per al procés d’internacionalització i d’adquisició de filials estrangeres en què actualment està immersa la banca del Principat. Molts països exigeixen reciprocitat a l’hora de concedir llicències per a l’establiment de grups bancaris forans, i si la banca andorrana es vol obrir camí a les suculentes places financeres de l’Amèrica llatina haurà d’obrir també les seves portes.

D’altra banda, també hi ha la qüestió de l’entrada de grups bancaris estrangers al Principat. Durant la seva recent visita a Andorra, el president de la República Portuguesa, Aníbal Cavaco Silva, va tractar amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, el possible establiment d’un important grup bancari portuguès al país. Segons va poder saber aquest diari, es tractava de Banco Caixa Geral. L’entitat lusa no és l’única que en els darrers temps ha trucat a la porta del Principat.

CLAU DE VOLTA

Tres són els fronts en què s’han de desenvolupar les reformes per assegurar la supervivència i el creixement de la plaça financera andorrana. D’entrada hi havia la qüestió de l’intercanvi d’informacions fiscals, resolta amb l’aprovació de la llei el setembre de l’any passat i la conclusió dels diferents acords en els darrers mesos. Fins fa pocs anys no s’havien barrejat les qüestions fiscals amb les financeres, però les exigències del G-20 i l’OCDE en la matèria van acabar imposant-se.

El segon front és el de la supervisió financera. Precisament els dos textos que hi ha entrats a tràmit parlamentari amplien les competències de l’INAF i li permeten tancar acords de supervisió amb altres reguladors, com ara el Banc d’Espanya. El tercer front era el de la reciprocitat i l’obertura: el de deixar entrar si es vol pensar en sortir.