El sistema educatiu andorrà tradicionalment s’ha caracteritzat pel seu alt nivell. Però aquest gran avantatge només es pot aprofitar si contínuament es van consolidant els ciments que en garanteixen aquest bon funcionament.

En aquest sentit, l’educació cal que sigui any a any una prioritat de la classe política. I sembla que afortunadament aquest és el punt de vista predominant. Així, tot i les limitacions pressupostàries –el Govern està funcionant amb el sistema de les dotzenes parts– sembla que l’actuació de l’Executiu va precisament encaminada a enfortir els punts febles que avui erosionen el camp educatiu. Un d’aquests esbiaixos és el fenomen de l’auge de l’eventualitat que no només afecta a l’educació sinó a d’altres parcel.les de l’Administració pública. Però si ens centrem en l’educació, avui hi ha un elevat nombre de docents eventuals que naturalment preocupa al Ministeri d’Educació i Cultura. I és que dels aproximadament 700 professionals de l’ensenyament que treballen actualment al sistema, 150 ho fan en règim d’eventualitat. El percentatge d’aquest sector d’educadors amb relació al total supera el 20%, mentre que la mitjana europea se situa entorn del 10%. Davant d’aquesta situació, el ministeri està treballant per tal de reduir a la meitat el nombre d’eventuals, i situar així el percentatge total en un volum similar al de la mitjana del 10% del Vell Continent, segons explica el secretari d’Estat d’Educació, Josep Roig. D’aquesta manera, en paraules del mateix Roig, el que ha dut a terme l’executiu en una primera etapa ha estat un treball de diagnosi del nombre de places actuals, la tipologia i les necessitats que es requeriran en els propers anys, i que ha estat confeccionat per als tècnics del ministeri durant els darrers mesos. Mentrestant, la segona de les etapes es va assolir recentment amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra d’una convocatòria en forma d’edicte per tal de cobrir 12 places, que actualment ocupen personal docent eventual per haver-se quedat desertes. Igualment, si bé des de la secretaria d’Estat en cap cas desmereixen la tasca dels docents eventuals donat que són bons professionals que treballen amb la mateixa qualitat que la resta, Roig remarca la rellevància del personal estable per tal de consolidar els claustres dels centres educatius, entre d’altres.

La qüestió de l’eventualitat ens pot servir per tenir present que el progrés de l’educació s’ha de plantejar com un repte permanent on queden moltes coses per millorar com ara la reducció del fracàs escolar o la col.laboració entre els tres sistemes educatius. Tot ha d’arribar al seu temps. Sense pressa però sense pausa.