El Govern, mitjançant la resposta del Ministeri d’Economia i Finances que lidera Pere López, va justificar el model de finançament per a les obres de la futura desviació de Sant Julià.
A la pregunta que havia formulat el president del Grup Parlamentari d’ApC, Eusebi Nomen, qüestionant per què el ministre considerava «raonable una valoració pressupostària d’un peatge a l’ombra de 85 milions d’euros a 40 anys» –i considerant que es contractaria l’any 2012 «per un país amb un rating A+, a un cost financer del 4,5% més un cost de manteniment del 0,5% actualitzat segons l’IPC»–, el Govern va assenyalar que aquest 4,5% «no s’estipula necessàriament com a tipus fix» i que, en qualsevol cas, el mètode emprat ha estat el mateix que per a la construcció del túnel dels Dos Valires, validat igualment per l’ABA.
D’aquesta manera, el Govern va contestar a les crítiques del líder de la plataforma, qui va insinuar que es tractava d’un tipus massa reduïts per tractar-se d’un préstec a 40 anys vista. Des del Ministeri d’Economia i Finances, Marc Juan Garcia –el representant del departament que contesta per escrit– assenyala que, pel que fa a aquest finançament, el crèdit s’ha calculat amb una mitjana dels diferencials d’emissions de països amb un ràting similar a l’andorrà i que aquests diferencials de crèdit «poden –i de fet ho fan– variar significativament en el decurs dels anys». El ministeri conclou que l’estimació feta pot ser, a més, ajustada en funció de l’evolució dels diferents mercats.
SENSE ARXIU, MENYS DÈFICIT / D’altra banda, i en resposta a la pregunta del conseller reformista Amadeu Rossell en què s’interessava pels «superàvits que han permès al Govern rebaixar el deute» fins a 37 milions, la interventora general, Meritxell Bonell –que fa pocs dies jurava el càrrec donant continuïtat a una feina d’anys a l’edifici administratiu pel seu perfil tècnic– va explicar que aquest fet ha estat possible gràcies a aspectes com ara la resolució del contracte amb Frank Gehry per la construcció de l’Arxiu Nacional i la reducció de l’estimació base per a les obres de la IV fase del túnel dels Dos Valires.
D’aquesta manera, no ha estat la consecució de cap superàvit –la situació actual ho dificulta–, sinó una menor despesa la que ha possibilitat reduir el deute. Concretament, en el cas de l’Arxiu es van suprimir els contractes per a la fase de disseny esquemàtic, desenvolupament del disseny, documents de construcció i administració de la construcció, mentre que la posada en marxa i explotació del Centre Nacional d’Emergències també es va veure afectada, resolent els contractes de subministrament, instal.lació, desenvolupament, configuració, posada en marxa i explotació. Tot plegat va contribuir en 8,5 milions menys de deute. En el cas del túnel, la quarta fase va passar de suposar 27 milions a reduir-se fins als 22.
També en matèria de finances, el reformista Jaume Serra havia preguntat «el motiu pel qual s’ha superat el límit permès a la pòlissa» de crèdit amb Andbanc –que segons el quadre, indicava el conseller, tenia un límit de 60,457 milions d’euros tot i que es van disposar 63,002 milions. En aquest cas, Bonell va exposar que «el Govern no ha superat el límit permès a la pòlissa», ja que aquesta diferència va ser originada per aspectes que es van saldar amb la «conciliació entre els saldos» dels registres del Govern i els d’Andbanc.
RESERVES D’ApC / El Butlletí del Consell General va incloure també la resposta sobre els horaris comercials ja abordada a la Casa de la Vall i fins a tres reserves d’esmena d’ApC al Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col.lectiva. Una de les reserves reclama que el Consell no cedeixi les competències en l’establiment de la normativa de solvència a Govern, «ni molt menys a l’INAF».