Albert Roig

Vostè va dir en l’acte de dimarts de l’Alternativa que el PLA basa la seva política en el diner.

Més que en el diner, en l’aristocràcia del diner. El que fan és servir uns quants perjudicant l’economia productiva del país. Quan es té la responsabilitat política que es trasllada a l’acció de govern de defensar el que a Espanya van batejar amb el nom de pelotazo, és a dir, les operacions especulatives sigui en el món immobiliari sigui en el món financer, no es té una visió global del que ha de ser una economia productiva i de creació de llocs de treball i de riquesa del país.

¿La futura llei d’inversions estrangeres posa solució a aquest aspecte?

No, al contrari. Aquesta llei del senyor Pintat el que fa és fomentar l’activitat especulativa, i està destinada a regularitzar activitats anteriors de fidúcia i a afavorir pelotazos, insisteixo, immobiliaris i financers, i això no és el que el país necessita.

Aquí no vindrà a invertir cap empresa seriosa internacional si no definim el marc tributari i, per tant, no tenim unes normes de transparència en la llei de societats, i en la possibilitat que les empreses d’Andorra puguin invertir a fora sense que se les castigui fiscalment. Es fa la casa per la teulada, volen una entrada descontrolada de capital estranger que no es podrà inserir en un marc de transparència perquè no s’hauran fet les lleis que l’han de portar.

Jordi Cinca, directiu de Crèdit Andorrà, s’adreçava dimecres passat als empresaris dient que havien d’aconseguir que les empreses fossin competitives fora del país.

L’Estat ha d’ajudar els empresaris, ha de donar un suport no només moral, sinó també amb actuacions concretes. L’Estat ha de ser un bon interlocutor amb els països veïns perquè aquests no rebin els empresaris andorrans sota la sospita que vénen d’un país que és a la llista de paradisos fiscals, que fan negocis com un secret, sinó com uns empresaris normals que fan els seus negocis legalment.

¿Comparteix l’informe econòmic de la Cambra de Comerç?

El comparteixo i el subscric. Els que més coneixen l’evolució de l’economia són els empresaris i comerciants andorrans, que periòdicament contesten unes enquestes de conjuntura. L’informe que ens retrata l’economia andorrana és el de la Cambra, no el d’aquests auditors internacionals que acostumen a treballar per al ministeri de Finances a costa del Govern.

¿Les quotes d’immigració establertes recentment són una solució a la desacceleració de la massa salarial?

Crec que a les mesures del ministeri d’Interior els podem donar el benefici del dubte, en el sentit que estan plantejades des d’una bona fe tot i que no són realistes. Aquí el que pot acabar passant és que com a efecte col·lateral es fomenti més una economia submergida. No crec que determinades empreses estiguin disposades a pagar aquests salaris de 2.000 euros, i fins i tot hi haurà empreses que no els puguin pagar.

Només amb mesures com aquesta no podrem reactivar l’escala de salaris, i es pot aconseguir que vingui més gent. Aquesta mesura serveix per estalviar-se d’intervenir en el mercat dels preus dels pisos de lloguer o en els preus de la cistella de la compra. No cal ser membre de cap auditora internacional per adonar-se que els més grans compradors del mercat de la Seu d’Urgell són les famílies andorranes. Molts hi van perquè els preus estan per sobre de les seves possibilitats.

¿I les mesures per pal·liar-ho?

La primera és decidir que el Govern intervingui en la regulació de l’activitat econòmica i que no es limiti a dir a les empreses que no són eficients que han de tancar. Hi ha d’haver un replantejament global d’un gran ministeri econòmic que vulgui una concertació amb els agents econòmics i socials per definir tot això.

L’augment del cost de la vida només es pot atacar des d’una visió global i dir que com que farem un acord fiscal homologable amb Europa les empreses d’aquí tindran més aire per treballar.

I després hi ha el tema de l’encariment del comerç. La lliure competència ha de ser realment lliure competència, amb igualtat de condicions. Si es tolera l’intrusisme i la competència deslleial i es pot acceptar que persones pugin mercaderies sense tributar res a Andorra, i si no volen posar la imposició directa sinó la indirecta, que perjudica molt les petites i mitjanes empreses, això no té solució.

No podem continuar carregant el comerç amb una imposició indirecta duplicada com és l’impost sobre mercaderies indirecte i, a més, amb sobrecàrregues d’impost sobre activitats econòmiques. Això al final arriba a fer perdre la diferència de preus i cada vegada és més reduïda respecte a Espanya i França. I és aquí on ha d’intervenir l’Estat, en la regulació de la fiscalitat. I de moment, el govern Pintat ha actuat carregant els neulers del comerç i dels petits empresaris. D’aquí ve l’informe de la Cambra i que al ministeri de Finances no l’hi agradi.

Ja s’han presentat les grans línies del Pressupost per al 2008. ¿Presentaran esmena a la totalitat?

Bé, ja anuncio que la presentarem. I la farem perquè aquests pressupostos, fins allí on sabem, no són sincers ni un reflex real dels comptes públics. El ministeri de Finances en aquests últims cinc anys ha multiplicat per dos i mig el deute de l’Estat.

Aquesta idea, que no és andorrana sinó una mala aplicació d’un funcionament pressupostari discutible en altres llocs dels peatges a l’ombra, portarà males conseqüències.

Vostè ha dit diverses vegades que Pintat estava portant la vida institucional andorrana a una situació de degradació. ¿Com ho justifica?

Primer, no hi ha el mínim respecte per l’equilibri d’institucions que preveu la Constitució. Es vol generar la idea que el Govern fa els deures però la realitat és una altra. Per exemple, en els pressupostos de l’any passat. Una cosa és el dia que es presenten i l’altra el dia que el Pressupost està realment en la documentació que la llei obliga al Govern a portar al Consell General. La Sindicatura va haver de reclamar en tres ocasions al ministeri de Finances que fes el favor de portar els papers complementaris del Pressupost. I amb tot això es van menjar un mes i mig. Ens van intentar amagar tota la documentació per no poder treballar els pressupostos. Això és una degradació de la vida institucional entre el Consell i el Govern.

Segon, volen proposar actuacions conjuntes, però a l’hora de la veritat es fa totalment el contrari del que se’ns ha dit que es volia fer. O un altre exemple, el de la diplomàcia andorrana, que s’ha convertit en la via de sortida de l’atur dels polítics del Partit Liberal. Enviar com s’ha fet un ministre a les Nacions Unides que s’ha hagut de cessar per manifesta incompetència, és irresponsable. O com el fet d’enviar al Consell d’Europa com a representant permanent l’antic Raonador del Ciutadà pels serveis prestats al Partit Liberal. Tenim una part de la representació diplomàtica que ho és del PLA, no del país, i això no és normal. Això és degradar les institucions.

Parlem de la CASS. ¿Què en pensa, de l’informe dels tècnics que posen de manifest que la nova llei de la CASS acaba desequilibrant la branca de malaltia i la de vellesa, i que no s’ha previst un seguiment financer? 

Nosaltres publicarem aquesta setmana la nostra explicació sobre la situació. No compartim les xifres que políticament interessades ha promogut el Partit Liberal des del consell d’administració de la CASS, o que aquest digui què s’hauria de fer.

Miri, el consell d’administració de la CASS és una emanació, d’una banda, del Partit Liberal, perquè el Govern en nomena una part important, mentre que els altres representants que hi ha, amb tots els respectes, han estat escollits amb una participació molt ridícula. Tan ridícula que demostra la poca credibilitat que té per als assegurats, que són els cotitzants. Que persones que representen el Partit Liberal per una designació digital i persones que representen un sector molt minoritari dels assegurats ens vulguin dir als elegits pel poble andorrà que tenim la responsabilitat constitucional de fer la llei, que no la podem fer sense que ens autoritzin ells, crec que vol dir que en aquest país hi ha una degradació institucional. Aquí, cadascú ha de saber estar al seu lloc. En la composició del consell d’administració de la parapública hi ha un dèficit democràtic escandalós.

Un dels temes que té damunt la taula el Govern és l’acord amb la Santa Seu per signar un concordat. ¿Estan d’acord a fer-ho?

Observem amb una certa inquietud els moviments que hi ha en aquest àmbit. I no ho tenim clar perquè no se’ns han explicat. Quin tema més important en una conversa entre el cap de Govern i el cap de l’oposició que informar per on passa aquesta negociació. El senyor Pintat no me n’ha dit res de res. Ell sabrà el que es fa.

D’altra banda, aquest concordat, que és un acord internacional, la Constitució obliga que passi per seu parlamentària. Jo no vull ni imaginar que sigui tan temerari portar unes propostes en un assumpte tan important com aquest que des del Partit Socialdemòcrata no ho poguéssim acceptar. Això seria anar a generar una crisi institucional allà on no n’hi havia cap, i podria portar conseqüències complicades perquè un concordat amb la Santa Seu no hauria de ser objecte de polèmica al Consell General, i perquè no ho sigui s’hauria d’informar l’oposició.

Estem preocupats des del desconeixement i és una preocupació seriosa. Ja veurem què intenta fer però si arriba una proposta que vagi en un mínim percentatge del text a la ratlla de la Constitució no la podrem acceptar, ni quan estem a l’oposició ni quan estem al Govern. Jo no em voldria trobar en aquesta situació i agrairia al senyor Pintat que aprofités els dinars que fem per parlar d’aquests temes.

¿Com afronten les eleccions comunals?

El nostre ànim és anar a revalidar els governs comunals que ja tenim, Andorra la Vella i Encamp, i anar a guanyar posicions en el govern d’almenys dos comuns més i assegurar fins allà on sigui possible la presència de consellers socialdemòcrates, encara que sigui des de l’oposició. Anem a intentar aconseguir ser presents a tots els comuns i a governar al màxim de llocs possibles.

¿Fa travesses?

No, no en faig perquè és difícil fer-les. Les eleccions comunals no són les generals. Inevitablement hi haurà una lectura política global la nit del 2 de desembre. Es veurà si el Partit Socialdemòcrata guanya en expectativa de vot o suport, es veurà si el Partit Liberal el manté o el redueix, i això inevitablement pot tenir una lectura general.

No obstant, tots sabem que en aquestes eleccions la personalitat del cap de llista, i sobretot si és el cònsol sortint, és molt important. Són eleccions en què la gent pot votar el cònsol perquè li sembla que ha fet una bona gestió o perquè no tingui clar que la candidatura opositora pugui millorar la seva satisfacció i que, en canvi, a les generals voti en sentit invers.

¿És l’exemple d’Escaldes-Engordany i Canillo?

Podria ser, però jo estava pensant en una ciutat com ara Barcelona…

Però Barcelona ens queda lluny…

(Riu) Crec que de totes maneres el desgast de la política liberal està arribant a uns límits insospitats, fins i tot per als millors desitjos que poguéssim tenir des de l’Alternativa. Es nota en actuacions paradoxals com la de l’actual cònsol d’Escaldes, que ha estat fundador del PLA, secretari general i president del grup parlamentari, i ara es presenta a la reelecció abominant del partit que ell va fundar, presentant-se com a independent i organitzant una llista en què sobretot no vol que hi figuri cap membre del partit que ell va fundar. Això sí que es mereix una lectura política i té una translació nacional.

Malgrat que no les presentin com a primàries, ¿si la lectura global és negativa per al PLA, creu que anirem a unes eleccions generals avançades?

Depèn del resultat, dels equilibris interns del partit…, però difícilment pot sortir reforçat el PLA d’aquestes eleccions. I a partir d’aquí, ¿el resultat permetrà una lectura que nosaltres li demanem que dissolgui el Consell General abans d’hora? Ja li dic que no li ho demanaré, no tinc cap inconvenient a acabar la legislatura. Ell sabrà què ha de fer.

¿Es veu cap de Govern?

No, jo només em veig candidat si el meu partit m’ho demana. El que sí que veig és que Albert Pintat no tornarà a ser cap de Govern. Perquè la incògnita és saber si el Partit Liberal li mantindrà la confiança.