El tabac ha estat una font d’ingressos i un pilar de subsistència de la pagesia, però també una mercaderia sensible que ha estat en el punt de mira dels països veïns en els moments d’auge del contraban.

Després de la crisi amb Espanya per l’operació frontera, amb la impermeabilització de la frontera hispanoandorrana per part d’agents especials de la Guàrdia Civil, el contraban de tabac s’ha mantingut dins dels paràmetres admesos pels govern veïns, amb el diferencial de preu com a element de dissuasió i, evidentment, amb la vigilància policial i duanera com a element de pressió. Un exemple el tenim aquesta setmana, amb el decomís de tabac dins d’Andorra més important de la història.

Lluny queda l’època en què el contrabandista era vist com una figura associada a la societat andorrana i també com un mitjà se subsistència, però que es va anar transformant en unes xarxes organitzades que fan fer saltar els senyals d’alerta i les queixes dels estats veïns, especialment els espanyols. Sortosament, el tabac ja no és un element que distorsioni les relacions entre Madrid i Andorra, i la permissivitat de fa molts anys es va traduir en una llei contra el contraban, sota les exigències, això sí, del Govern espanyol. Precisament ahir el Consell de Ministres va aprovar el decret d’aprovació de modificació del reglament d’impostos especials, que té una afectació directa sobre el preu del tabac, i que permetrà reduir de nou el diferencia per tal de fer menys atractiu el contraban.

Aquest acord explica l’increment de les importacions de tabac en els darrers mesos, ja que els fabricants han optat per la compra massiva per nodrir els estocs amb un preu que no estigui afectat per la llei d’impostos especials, i ja han apujat el preu el 10%, en espera que es faci efectiu l’increment real superior a partir de la setmana que ve, ja que es tracta d’un producte de venda lliure i no està sotmès a limitacions.

Des del Ministeri d’Economia s’estima que el llindar dels diferencials de preus amb Espanya s’ha de mantenir entre el 35% i el 40% per no fer llaminera les operacions de contraban de tabac, i així evitar possibles conflictes. Amb tot, reduir el diferencial de preus té un efecte directe amb el contraban, però manté l’atractiu de compra per als milions de turistes que visiten Andorra, preferentment espanyols i francesos.

El tabac, tot i les campanyes que insisteixen en els seus efectes nocius, continua sent un producte estrella als comerços andorrans. Combinar la lluita contra el contraban i mantenir la competitivitat de preus és l’equilibri necessari.