Sota el títol Remuntem el vol? se celebra a la ciutat veïna de la Seu d’Urgell la 21a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu. Una trobada de caire econòmic que podem adjectivar de tradicional, ja que durant els darrers 20 anys ha estat present a les agendes de les desenes de ponents que hi han aportat els seus coneixements i experiències empresarials i dels centenars d’assistents que han trobat a les nostres contrades pirinenques un entorn adequat, la vall de la Seu d’Urgell, on rebre i aprofitar aquest intercanvi de coneixements.
Els temes tractats sempre han estat, i són, de rabiosa actualitat; des dels inicis dels anys 90 amb l’arribada del Mercat Únic Europeu, passant per la mundialització, l’accés a la unió monetària, l’arribada del nou segle, plena de reptes, la globalització de l’economia i les idees, amb uns nous escenaris generadors d’incerteses que demanaven trobar un nou rumb pel creixement econòmic i el desenvolupament empresarial, fins avui dia, en què es parlarà de remuntar el vol, plegats, sota el lideratge escaient en situacions difícils com és la que ens trobem ara: una situació de canvi de model econòmic, social i mediambiental.
SI FINS ARA hem estat volant, amunt i amunt, gràcies a diferents bombolles del mercat, talment globus aerostàtics en què la sensació de seguretat és tal que pots arribar a oblidar que et trobes a centenars de metres del terra, en poques setmanes la tempesta financera mundial ens va fer aterrar sobtadament i només la perícia d’alguns va ajudar a atenuar els impactes de tots.
Fetes les reparacions urgents de l’aparell, a cop de solidaritat pública en la majoria dels casos, ara ens trobem que tornem a tenir ganes de volar, de remuntar el vol, la qual cosa és natural gràcies a la nostra naturalesa emprenedora. Alhora ens preguntem si tot ha de tornar a ser igual o si cal canviar algunes coses, vista la darrera experiència.
Amb tota seguretat, aquesta trobada empresarial respondrà algunes d’aquestes preguntes i servirà per aclarir alguns dels dubtes que es plantegen sobre els nous models de desenvolupament econòmic i social.
Un aspecte a considerar seriosament és la situació actual de les finances públiques dels diferents governs del nostre entorn. Si adés han estat el coixí esmorteïdor de la caiguda en picat dels mercats financers, per suavitzar les impactants conseqüències que la crisi creditícia ha produït en la societat, ara pràcticament s’han esvaït, per la qual cosa caldrà trobar altres fórmules per donar suport a la remuntada que tots volem, malgrat que sigui cap a un rumb amb horitzons diferents.
En el cas de les regions de muntanya, com és el nostre Pirineu, on la inversió pública ha estat feta preferentment en forma de costoses infraestructures per reduir el temps de desplaçament entre els nuclis poblacionals més grans i les nostres valls recòndites, o per extreure els recursos necessaris pel benestar de la gent de la plana, la qual cosa també ha aportat millores en alguns aspectes a les poblacions locals, ara potser és el temps d’acabar el que està previst i plantejar que potser calen altres tipus d’inversions, més lleugeres, més actuals, més tecnològiques, per poder gaudir de les mateixes oportunitats que les persones que viuen a les grans ciutats.
La gent de muntanya sempre ha estat solidària i seria just i equitatiu que, malgrat el poc pes demogràfic de les nostres poblacions, comparat amb les de la plana, tinguin les mateixes oportunitats en matèria educativa, d’informació, de cultura, d’assistència sanitària, d’oci i de contacte personal, accessibles gràcies a les tecnologies d’informació i comunicació actuals. El mateix per a les nostres empreses, que sense poder competir en la quantitat, sí que ho poden fer en la qualitat dels seus productes i serveis. I les mateixes tecnologies els poden permetre una presència en els mercats que no pot veure’s compromesa per la feblesa dels sistemes de comunicació en un país tan rebregat com són les muntanyes.
En el marc interpirinenc d’aquestes trobades és bo assenyalar que l’objectiu de les inversions en TIC, més enllà de la justícia social i el repartiment equitatiu de les oportunitats, és fixar la població actual i atraure nous pobladors per enfortir i consolidar el teixit productiu i social de les nostres valls.