Fa un any que va arribar al Govern en un país tradicionalment conservador. Andorra és menys conservadora del que ens pensàvem?

j Hi ha hagut una evolució en les mentalitats i també en el cens electoral, que és més jove i més divers que anys enrere. Aquest primer any també ha permès evidenciar que el que feia la dreta d’intentar esporuguir la ciutadania dient que érem molt rojos i molt radicals era fals. Ara ja som aquí i no hi ha hagut cap revolució bolxevic. Els conservadors han quedat força descol·locats. Estaven convençuts que l’edifici del Govern era la seva finca privada i que ningú que no formés part de l’elit econòmica i política tradicional no podia accedir-hi.

No hi ha hagut revolució bolxevic: hi ha hagut avenços en la cooperació fiscal, s’ha començat a negociar la fi de la doble imposició, s’han aprovat noves lleis financeres i s’estan fent unes noves lleis fiscals. Més que una política d’esquerres, això és bastir l’arquitectura econòmica…

j Probablement és així, però ho hem de veure en clau andorrana i constatar que el conservadorisme dels liberals estava ancorat en el manteniment d’un sistema i en el fet de no voler adaptar Andorra al que diu la Constitució: un Estat de dret, democràtic i social. Durant anys no es va desenvolupar el títol de la Constitució que es refereix als drets socials i no es van voler atendre els requeriments de la comunitat internacional per avançar en la transparència financera. Abans de tirar endavant un programa socialdemòcrata hem hagut de redreçar la situació i les relacions internacionals, que havien quedat malmeses.

Fins a quin punt continuen sent vàlides les fonts tradicionals de riquesa d’Andorra?

j Andorra té molta capacitat d’adaptació i és evident que ara cal canviar el model de fer empresa, de fer negoci, de fer banca i de fer comerç. Hi ha gent que ha viscut durant molts anys del que podríem definir com a rendes de situació, d’unes excepcionalitats, i hem anat de l’excepcionalitat a la normalitat. No volíem continuar essent a la llista de les males companyies. Ser-hi podia afavorir alguns sectors, molt pocs, però el conjunt del país en sortia perjudicat.

Andorra va estar assenyalada amb el dit,  però no hi ha una mica de doble moral volent culpar determinats petits països de les causes de tots els mals?

j En el cas d’Andorra no hi havia gran cosa, però teníem el problema que no ateníem els requeriments d’informació dels països veïns i ara els haurem d’atendre en unes condicions determinades. Ateníem les qüestions lligades a la lluita contra el blanqueig de capitals i el crim organitzat, però no es feia un intercanvi d’informació en l’àmbit administratiu, i ara es farà.

Els clients catalans de la banca andorrana, han d’estar ara més neguitosos?

j Si no tenen cap problema amb la seva Administració fiscal no han de témer res. Estan en la mateixa situació i amb més tranquil·litat que abans, perquè Andorra deixa de ser al punt de mira de les administracions tributàries dels països veïns.

Estem parlant d’una redimensió del secret bancari, no de la seva abolició…

j Hem fet un aixecament parcial del secret bancari, que ja no era absolut, i l’hem fet cas per cas: no hi haurà expedicions de pesca d’informació, ni retroactivitat en les demandes, que hauran de ser sobre una persona concreta que estigui sotmesa a una investigació tributària.

Ha augmentat el nombre de confiscacions de diners a la frontera. Hi ha preocupació a la banca per la fuita de capitals?

j Això obeeix a la greu crisi econòmica de Catalunya i d’Espanya. Persones que tenien un raconet a Andorra, ara el vénen a buscar perquè tenen un problema particular. És evident, i les persones que són al món de les finances internacionals ho saben, que si algú vol transferir el capital que pugui tenir aquí a Andorra perquè ha perdut confiança en la plaça financera, no se l’endurà de 10.000 euros en 10.000 euros passant per la duana hispanoandorrana, sinó que ordenarà una transferència cap a Singapur o cap a les illes Caiman.

En el primer any de Govern del PS s’han fet més lleis per regular i internacionalitzar el sector financer que en tots els anys anteriors. No deixa de ser sorprenent…

j Aquest any ha servit també perquè hi hagués un debat intern a la banca, que s’ha resolt en positiu. A la banca en els últims anys també hi havia tensió entre la reforma i la tradició, i hi havia dos discursos. Nosaltres hem arribat amb un discurs modernitzador, que passava per avançar en determinades reciprocitats amb els països veïns. La banca, si vol sortir a l’exterior, ha d’entendre que primer calia obrir el sector financer. Això és el que hem fet.

Sempre que parlem d’exigències de l’exterior, ens referim a la qüestió econòmica, però algun dia Andorra haurà d’assumir externalitats socials com la inexistència d’una cobertura per als aturats?

j Andorra el que no farà amb nosaltres és fugir del dúmping fiscal i establir un marge de competitivitat sobre la base d’un dúmping social. El nostre grup parlamentari està impulsant les negociacions per modificar la legislació laboral i social i reforçar el paper dels sindicats, que fins ara ha estat molt minso al nostre país.

L’Administració pública andorrana, està tan sobredimensionada com es diu?

j Estem impulsant una taula per reformar l’Administració que està elaborant uns estudis que ens permetin constatar que la nostra Administració no està tan sobredimensionada com la dreta pretén. Però la paradoxa és que aquesta Administració, que té dèficits d’estructura i de tecnicitat, perquè té molta tropa i poca oficialitat, no l’hem creada els socialdemòcrates, sinó més de 14 anys de governs liberals basats en una política clientelar i de solucionar les conteses electorals a partir de les contractacions públiques.

Pot Andorra seguir assumint vuit administracions –Govern i set comuns– de la manera que ho ha estat fent fins ara?

j És un esquema sorgit de la negociació constitucional. Ara iniciem converses entre el Govern i els comuns per veure si les competències atribuïdes per la Constitució són sostenibles i veure com evitem les duplicitats entre administracions.

Andorra participa en fòrums de comunitats autònomes i regions dels països veïns. Fins a quin punt és problemàtic relacionar- se amb entitats que no són estats?

j Mantenim relacions amb les autonomies del sud dels Pirineus i amb els consells regionals del costat nord. Tenim un acord de cooperació amb la Generalitat i avancem en qüestions culturals i de sanitat; però, a partir de determinats punts, el nostre interlocutor és Madrid. Som un país molt petit, però som un Estat i les relacions les hem de tenir amb el Govern de l’Estat.

Des de Catalunya, es demana a vegades una mica massa a Andorra en aquest sentit?

j Un Estat no es pot ficar en els assumptes interns d’un altre Estat. Som l’únic Estat on la llengua oficial és el català i la defensem tant com podem, però no hem d’entrar en debats que no ens corresponen.

La fraternitat amb la cara nord dels Pirineus s’està perdent?

j Els 14 anys liberals van significar girar l’esquena a França i a Europa. Estàvem abocats cap al sud i especialment cap a Catalunya. Hem de mantenir l’equilibri; així ho volen la Constitució i el tractat trilateral entre França, Espanya i Andorra. Estem recuperant el temps perdut, però evidentment la inèrcia és molt gran.