La relació en matèria sanitària entre Andorra i Catalunya no és cap novetat, però les dues administracions acaben de fer un pas endavant per estrènyer la cooperació.
I és que ahir, a Barcelona, la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, i la consellera de Sanitat catalana, Marina Geli, van signar el conveni de col·laboració en aquesta matèria que, segons va manifestar Rodríguez, ha de servir per donar força jurídica per a l’intercanvi de professionals i pacients i, a més, introdueix les dimensions d’exigència de qualitat. “Per a l’usuari, aquesta firma implica més seguretat i respectar els estàndards de qualitat internacional”, va precisar. La màxima responsable de Salut va donar una xifra per reflectir l’abast de la relació entre ambdós territoris. Va indicar que entre 4.000 i 5.000 pacients d’Andorra es visiten a Catalunya tot recordant que “a Andorra s’atenen actes sanitaris de primer nivell però altres més complexos, com ara trasplantaments o algunes especialitats, s’atenen fora”.
Al seu torn, Marina Geli va apuntar que els veïns de la comarca de l’Alt Urgell ja acudeixen a Andorra a rebre assistència psiquiàtrica, tractaments de diàlisi o de diagnòstic per la imatge. La consellera catalana va afegir que l’acord beneficia també els 2.000 treballadors fronterers i va recordar que aquestes persones tindran, a partir de l’octubre, accés a la targeta sanitària europea, un dret que fins ara no tenien per treballar a Andorra, un país extracomunitari. La targeta els garanteix poder visitar-se a la sanitat espanyola sense cap entrebanc.
QUATRE GRANS EIXOS
L’acord se centra en quatre grans àmbits d’acció. El primer és justament el de les activitats assistencials de proximitat amb l’objectiu de millorar i garantir la complementarietat dels serveis sanitaris dels dos territoris. Aquí s’incorporen les emergències, de manera que s’activarà el recurs de major proximitat al servei a atendre sense que el territori sigui un entrebanc.
El segon eix fa referència als recursos especialitzats i estableix la cooperació entre entitats sanitàries per garantir la continuïtat assistencial i també la col·laboració entre professionals. Per exemple, es preveu compartir els historials clínics i accions formatives bilaterals.
Quant al tercer àmbit, estableix el suport tècnic al Principat per a diferents accions, com ara definir una cartera de serveis, introduir les noves tecnologies de la comunicació en l’àmbit sanitari, planificar programes de salut pública o implantar sistemes de qualitat (ara mateix l’hospital Nostra Senyora de Meritxell ja està seguint el procés per obtenir l’acreditació).
Finalment, el document estableix la possibilitat que les dues administracions participin en projectes conjunts de cooperació internacional.