Puigcerdà va acollir fa un temps la tercera Trobada de la Cooperació Territorial Europea, el tema de la qual es va centrar en la salut en l’Espai Català Transfronterer. Un dels temes estrella va ser el futur Hospital Transfronterer de la Cerdanya, ja en avançat estat de construcció al pla de Rigolisa de Puigcerdà.

L’obra de l’hospital avança, fins i tot va dos mesos per davant del calendari previst. L’estructura ja està aixecada i es pot veure la dimensió que tindrà un hospital de 20.000 metres quadrats. Però si la construcció ja és una realitat, ara falta definir el model de gestió.

Es tracta d’un dels millors exemples de col.laboració sanitària transfronterera entre dos Estats. La situació és similar entre Andorra i Catalunya. L’oferta andorrana té bona salut en general, malgrat les deficiències que tothom coneix en determinades especialitats, amb falta d’especialistes i llistes d’espera que s’allarguen anys. També és cert, però, que l’oferta sanitària andorrana no esta en disposició de cobrir totes les necessitats dels pacients, en alguns casos minoritàries i que impliquen unes inversions gairebé inassumibles.

Precisament per aquest motiu la cooperació és fa inevitable. La ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez, i la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, van signar divendres a Barcelona el primer acord de col.laboració entre les dues administracions en matèria de salut, que ha de facilitar compartir recursos, historials mèdics i optimitzar serveis, com ara en el cas de la gestió de les emergències.

Segons va manifestar la ministra Rodríguez en declaracions a aquest rotatiu, aquest acord permet formalitzar les relacions existents entre les dues administracions i “fer un pas més en l’apartat de la cooperació sanitària”, amb l’objectiu de completar l’oferta de serveis del país, a partir de convenis d’atenció amb centres de referència d’Espanya i França.

El document permetrà establir un marc de cooperació entre els sistemes de salut respectius, tant en l’àmbit de la salut pública com en el de la planificació i la gestió dels serveis, i també entre els dispositius de les respectives xarxes sanitàries assistencials. A més, el protocol també defineix el marc que ha de permetre que les autoritats de salut puguin garantir un seguiment dels projectes. Cal tenir en compte que gairebé 5.000 pacients andorrans fan servir la xarxa pública catalana, de la mateixa manera que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell és un referent en l’àmbit pirinenc. Per tant, aquest primer acord ha de ser un preàmbul d’una major cooperació i de la millora de l’assistència.