Sense que se sabés encara, divendres, que hi hauria canvis en el gabinet ministerial, Bartumeu afronta l’inici de curs amb el repte d’acabar d’elaborar el pressupost, buscar el suport per aprovar-lo en un Consell on també hi ha hagut baixes i empènyer la reforma tributària.

El canvi obligat a ApC li fa variar algun pla?

He d’entendre que el grup parlamentari Andorra pel Canvi mantindrà la línia que tenia decidida i no vull entrar en més consideracions. S’ha de defensar el principi d’innocència de qualsevol ciutadà i s’ha d’intentar evitar de participar en intents de lapidació de persones amb responsabilitats públiques. Teníem pendent una reunió que s’hauria de celebrar pels voltants de Meritxell. Espero que es pugui celebrar i a partir d’aquí veurem si hi ha algun canvi d’escenari, que confio que no sigui així.

El tarannà de les persones que canvien complica l’acord?

El nostre grup parlamentari ha treballat molt bé amb el conseller Encuentra en la vertebració de la modificació de la legislació laboral. Hem d’esperar que hi haurà continuïtat. Altrament, si es fes un pas enrere voldria dir que hi ha hagut un canvi no només en la voluntat de diàleg, sinó en la orientació política. I espero que no sigui així.

Quant al pressupost, en què dins ApC el conseller Encuentra representava unes formacions amb unes tesis més properes al PS, preveu dificultats?

Pot representar una inclinació cap a la dreta de determinades posicions, aquesta substitució. La sensibilitat més social que representa RD no estarà representada al grup parlamentari. I això sí que ens preocupa.

Fa dies que vostè no parla d’eleccions anticipades i en canvi sí ho ha fet, i molt, el primer secretari del PS. És una estratègia davant la qual vostè es reserva el darrer cartutx?

D’estratègies necessàriament n’hi ha d’haver i n’hi ha. No fem política des de la improvisació. En aquest cas concret, però, no hi ha una estratègia. Jo vaig dir que si per al 2011 es mantenia l’intent de bloqueig de l’administració hi hauria probablement la necessitat de dissoldre anticipadament el Consell i convocar eleccions. Però reitero que nosaltres no volem aquest escenari electoral. I no el volem perquè al país no li convé, perquè hem d’acabar la feina de la reforma tributària que és indispensable per avançar en la negociació per impedir la doble imposició amb França, Espanya, Portugal i Bèlgica, i una dissolució retardaria tot el procés amb independència del resultat que es pugui donar que ara tampoc és el que a nosaltres ens té preocupats. És per això que ara jo no en parlo més.

Però Goya diu que el partit prepara eleccions per al març.

El primer secretari està fent adequadament la seva feina. Un partit que és el que dóna suport al Govern i que constata que hi ha un escenari en què hi ha una probabilitat important que hi hagi unes eleccions anticipades té l’obligació de preparar-se. El partit ha d’estar a punt. I l’evolució de l’escenari polític ha fet que l’únic partit que té vida orgànica, sense voler faltar a la consideració de ningú, és el PS. I el partit no pot deixar de treballar. Si mirem on s’hauria de vertebrar una alternativa de Govern, que és al Partit Liberal, el partit no opina perquè està en una fase de discussió de la seva dissolució. Potser no hi ha més partits i això ha desenfocat l’anàlisi de les declaracions del nostre primer secretari.

I des d’aquest punt de vista, al PS li aniria bé l’avançament electoral?

Reitero, estem convençuts que un avançament electoral no és bo. A partir d’aquí no tenim una por especial que hi hagi eleccions a la primavera i, probablement, l’estat de descomposició i recomposició dels nostres adversaris principals no els reforçaria gaire en un escenari electoral. Però no per això decidirem dissoldre o no dissoldre.

I vist tot plegat, com afronta l’inici de curs?

Enfoquem el principi de curs amb una perspectiva molt preocupant, que és que d’aquí a final d’any augmentaran notablement les situacions de pèrdua de llocs de treball de persones que viuen i treballen a Andorra.

A partir de quina base diu això? O és una sensació?

És una sensació, també. Però una sensació contrastada a partir de les moltes converses que mantenim amb empresaris de diversos sectors, que ens expliquen i ens documenten la preocupant baixada dels seus comptes d’explotació. Tan de bo m’equivoqui en aquesta sensació i la situació no es doni, però crec que d’aquí a final d’any l’escenari no podrà anar a millor. I el pressupost ha de reflectir aquesta voluntat d’ajudar el ciutadà en moments difícils.

És impossible projectar un pressupost sense dèficit?

Efectivament serà així. Hi ha un gran esforç de contenció en la despesa de funcionament. I ho explicarem un cop haguem tancat el text i haguem parlat amb Andorra pel Canvi. És inevitable que el pressupost sigui amb dèficit o, altrament, hauríem de tallar serveis i això, nosaltres, no ho farem, d’eliminar determinades prestacions del que es podria definir com l’Estat del benestar, que és el que podria fer baixar la partida de funcionament.

De grans inversions se’n preveuran? Deuen estar pendents de la qüestió de la desviació de la Massana, per exemple?

Hi ha una part del pressupost d’inversió en obra pública que està condicionat al calendari de debat al Consell General dels crèdits extraordinaris que tenim en curs. Si el desviament de la Massana fos rebutjat nosaltres l’hauríem d’introduir al pressupost, i faria augmentar l’escenari de despesa en inversió i també repercutiria en el dèficit. Per tant, tancar-lo definitivament no ho podrem fer fins a final de setembre.

Hi ha dificultats per finançar les obres del túnel dels Dos Valires i del vial de Sant Julià. Ja tenen la solució?

Estem treballant en diferents hipòtesis, tenim una reunió pendent amb les entitats financeres andorranes per parlar d’aquestes hipòtesis. Això és el nucli essencial de la preocupació, perquè això estava teòricament ajornat a 20 anys però no pot funcionar així. Hem de parlar amb l’UTE del túnel dels Dos Valires per veure com es pot reconduir la situació. I el tema del vial de Sant Julià està en una situació similar. I això també condiciona el pressupost. Si ho traslladéssim a un pagament a 20 anys el pressupost del 2011 ha de recollir l’escalat dels plurianuals.

Pel que fa a la possibilitat que els bancs exigeixin canvis, el Govern ja és conscient que s’haurà d’estrènyer el cinturó com el ciutadà que demana una hipoteca?

Amb tots els respectes pels uns i pels altres, estic convençut que les entitats bancàries entenen que el Govern no és un ciutadà com els altres. I evidentment que el Govern està fent aquesta feina d’estrènyer-se el cinturó, però l’altra qüestió és que aquelles entitats que durant anys han estat donat crèdits a canvi d’unes normals compensacions, encara que de vegades elevades, per la via del retorn dels interessos no poden pretendre que d’avui per demà s’hagi de canviar l’escenari. Vaja, ho poden pretendre però crec que s’equivocarien.

La pressió de la comunitat internacional ha minvat.

La pressió la vam patir de febrer a febrer. Del febrer del 2009, en precampanya, a febrer del 2010, quan vam sortir de la llista. Ara la pressió ens l’hem d’administrar internament. De res no hauria servit tota aquesta feinada, tot aquest canvi de paradigma en la manera de fer banca, si no tanquem la reforma tributària i no negociem els convenis per impedir la doble imposició. Això és el que necessitem. El que volia la comunitat internacional era més transparència. El que necessitem nosaltres, els nostres empresaris, és poder exportar béns i serveis cap a l’exterior sense càstigs fiscals.

La reforma tributària i els canvis miren a Europa.

Com a objectiu estratègic penja d’un altre gran pas que és l’acord d’associació amb la Unió Europea. No podem deixar de pensar que tot el que hem fet, tot el que ens ha ajudat a fer, d’alguna manera, aquesta pressió que anàvem rebent de la comunitat internacional, necessita d’una bona col·laboració amb la UE. I estem treballant molt i molt, internament, sense publicitat ni propaganda, amb la prenegociació tècnica amb la UE. I si arribem a la conclusió que el que ens cal és acceptar el marc de l’espai econòmic europeu, que és la proposta que defensava el meu predecessor, doncs nosaltres no hi tindrem cap inconvenient. El que volem és que es concreti aquesta associació amb Europa.

La proposta l’ha de fer la UE?

Estem en la fase de preguntes i respostes. La UE ja va agafar un acord important com el Tractat de Lisboa. Nosaltres hem dit que estem inclosos en l’article 8 del tractat i volem definir el marc. Hi ha consens sobre la voluntat d’acostament i el model genèric. Però l’hem d’omplir de contingut. Hem de definir conjuntament amb els tècnics de la Unió fins on es pot arribar. I hem d’estar convençuts que el que no farà Brussel ·les serà fer un vestit a mida per a Andorra, per San Marino, per Mònaco. El dibuix que es faci i es tanqui valdrà per tots.