Les conclusions de l’informe elaborat pel senador francès Piere Fauchon, en nom de la Comissió d’Afers Europeus, per aprofundir en el debat sobre “les fronteres d’Europa” inclouen, entre les seves reflexions, que Andorra comptaria amb el beneplàcit de la UE per a un acostament superior. Tot i que “la seva adhesió a la Unió com a membre de ple dret no sembla factible”, com també succeeix, segons l’estudi, amb Liechtenstein, Mònaco i San Marino, l’informe no descuida la possibilitat d’un acord d’associació i assenyala que “la combinació dels criteris establerts pel Consell d’Europa pot oferir una definició suficient del que és un estat europeu“.
La participació d’Andorra al Consell d’Europa és un element legitimador, segons Fauchon, però més enllà d’aquest hi ha altres bàsics com la proximitat cultural i l’enclavament, com a microestat, en ple territori de la UE. De fet, fins a 20 països són estats membres del Consell d’Europa però no membres de la UE, entre els quals hi ha Turquia, una de les jurisdiccions que actualment vol entrar i que topa amb les reticències en l’expansió de les fronteres cap a l’Est.
Fauchon fa una separació dels microestats europeus com Andorra dels països candidats en potència d’una hipotètica ampliació de la UE, com ara Albània, Bòsnia, Sèrbia i Montenegro –estats balcànics–; Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna –estats de l’Europa oriental– o Islàndia. Però al mateix temps, assenyala que l’acostament dels petits estats “amb una població d’entre 28.000 i 72.000 habitants”, i enclavats plenament en les actuals fronteres de la UE, no tindria cap tipus d’impediment, més aviat tot el contrari, sigui quina sigui la modalitat escollida.
PARTICULARITATS
L’informe respecta el fet que les dimensions dels països que “equivalen a una ciutat moderna” són un condicionant per a l’acceptació dels drets i deures com a estat membre, al temps que exemplifica casos particulars com el de Suïssa, que “com Islàndia i Noruega, ha establert relacions molt intenses amb la Unió”.
Pel que fa a l’enclavament estratègic d’Andorra entre França i Espanya, aquest és un fet especialment valorat: “A no ser que la Unió estableixi una ambició raonable per a competir amb el futur amb les Nacions Unides, el criteri geogràfic és essencial”, s’apunta. A més, continua l’informe, “les bases històriques” també donen “consistència” a moltes jurisdiccions en el seu camí d’acostament cap a la UE.
A l’hora d’establir el concepte de “cultura europea”, el criteri “està lluny de ser clar i consensuat”. Val a dir, però, que aquestes dificultats es produeixen –i de fet van ser els motius que, entre d’altres, van conduir a l’elaboració d’aquest informe– amb jurisdiccions com Turquia.
GEOMETRIA VARIABLE A
les conclusions també s’explica que Europa, “organitzada com una zona de pau i estabilitat”, vol “estimular la seva economia mitjançant la formació d’un gran mercat interior regulat per les polítiques comunes i establint un espai sencer de llibertat, seguretat i justícia, on els drets humans estiguin garantits”. La clau, segons Fauchon, és “estar oberts a les extensions que no vagin en detriment d’aquests valors”, com així succeiria amb Andorra, “amb la idea d’Europa amb una geometria variable que ja és una realitat”.
