El ministeri de Salut, Benestar i Treball està immers en la confecció d’un programa de mesures per fomentar l’ocupació. Encara acabant de concretar els serrells d’aquesta iniciativa, l’executiu espera que sigui vigent, a tot estirar, el mes que ve.
A poc a poc, des de la secretaria d’Estat que dirigeix Jesús de Tena es van desgranant alguns dels eixos d’aquest programa, que d’alguna manera o altra tant la patronal com els sindicats reclamen per intentar frenar la pèrdua de llocs de treball. La formació –hi ha una taula integrada per la gran majoria d’agents socioeconomics que periòdicament es reuneix per analitzar aquestes qüestions– serà un dels pilars d’aquest programa, que també preveu oferir ajudes més importants als empresaris que agafin desocupats en funció de l’edat que tinguin o del temps que faci que estan fora del mercat de treball. Una altra de les mesures genèriques amb què el Govern pretén anar regulant el mercat és la quota d’immigrants. A l’executiu no se li escapa que l’índex d’aturats serà decisiu per no obrir tant l’aixeta com en altres períodes. L’objectiu que es persegueix és que la pròpia demanda de feina interior serveixi per satisfer la poca oferta que sorgeixi. Les darreres dades de desocupació preocupen i molt el Govern, que ha constatat un menor dinamisme al Servei d’Ocupació, on les inscripcions que fan les empreses oferint llocs de treball s’ha anat reduint. Les darreres dades de l’esmentat departament governamental situaven en 548 el nombre d’aturats, xifra que es va complementant, més a més, per les dades de la CASS, que també reflecteixen una pèrdua d’assalariats. La situació, doncs, no és gens encoratjadora. I les mesures per frenar la sagnia de llocs de feina esdevenen imprescindibles i urgents. El clima polític enrarit que es viu al país no pot distreure els governants d’adoptar polítiques acurades i de prou relleu per contribuir decisivament a la creació de llocs de treball. Segurament no n’hi ha prou amb programes d’ocupació. Per això també es fa necessari acabar de consolidar el marc legal que permeti atraure negocis al Principat i evitar la doble imposició als empresaris del país.