El ple del Consell General va aprovar, per assentiment de tots els grups, el projecte de llei d’autorització de la creació de la Universitat Oberta La Salle. El centre complementarà l’oferta d’ensenyament superior del país a la vegada que li donarà una gran projecció exterior, segons van coincidir a destacar tant la ministra d’Educació, Susanna Vela, com els consellers generals Carles Ensenyat (ApC), Roser Bastida (CR) i Jan Cartes (PS).
Precisament, la Fundació La Salle ja organitzarà al país la primera universitat d’estiu l’any vinent, segons va confirmar el seu president, Ramon Ollé, que va assistir a la sessió parlamentària. Ollé, que va tenir paraules d’agraïment pel suport al projecte per part dels tres grups i va afirmar sentir-se “molt acollits per Andorra”, va precisar que la universitat d’estiu girarà a l’entorn de quatre eixos, com són el binomi home i societat, universitat oberta i tècniques d’ensenyament obert, les possibilitats que ofereix Andorra, i tecnologia, ètica i pensament.
Així mateix, Ollé, que va recordar que el centre ha de ser el pal de paller de la xarxa de 73 universitats salesianes, va explicar que tots els estudis que es volen oferir tindran un abast mundial i, a més, també és un projecte “d’una gran transcendència social” perquè s’oferiran alguns estudis a baix preu per als països pobres.
D’altra banda, i també per assentiment, el ple va donar el vistiplau a la modificació del Codi de duana per homologar-lo a la normativa internacional, al text que garanteix assistència lletrada als detinguts des del primer moment de la detenció, a la proposta d’adhesió al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i a la modificació del reglament del Consell General.
Així mateix, i amb l’oposició d’ApC i l’abstenció de CR, el Consell va donar llum verda al projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de l’expropiació de l’hotel Rosaleda, així com, tot i que aquesta vegada amb el suport d’Andorra pel Canvi i el vot contrari de Coalició Reformista, al projecte de llei de crèdit extraordinari per a les despeses de la intervenció d’urgència a l’edifici de Radio Andorra.
Els vots favorables de reformistes i socialdemòcrates van permetre també tirar endavant el text de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica, que obre la porta a la producció i ús d’energia fotovoltaica i als projectes de cogeneració.
En canvi, el no dels consellers d’ApC i dels reformistes va evitar que prosperessin els crèdits per fer front als treballs de construcció de la galeria de serveis i d’evacuació paral·lela al túnel d’Envalira i al destinat a pagar la taxa comunal de l’abocador de la Rabassa per a les terres provinents de les obres de la desviació de Sant Julià, en un debat en què l’oposició va retreure novament a l’executiu que governi únicament a còpia de crèdits extraordinaris.
‘No’ de CR i ApC a les polítiques d’ocupació
Els vots en contra de Coalició Reformista i Andorra pel Canvi van evitar que prosperés el crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades del desenvolupament de polítiques actives d’ocupació de l’executiu, entre les quals hi ha el pla de subvencions a les empreses per contractar aturats i els cursos de formació.
Des d’ApC, Nomen, que va acusar el Govern de generar la destrucció de llocs de treball, va argumentar el rebuig en el fet que es generaria més endeutament, mentre que la reformista Montserrat Gil, tot i admetre que podien compartir la mesura, va recordar que la iniciativa arriba tard i que CR la va demanar fa un any.
El síndic fa callar Nomen
La interpel·lació d’urgència presentada pel president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, en relació amb la devolució de l’emissió de deute públic i dels interessos que genera per part de Govern, ja que no està inclòs al pressupost, va generar moments de tensió entre el síndic general, Josep Dallerès, i el líder d’ApC. I és que Nomen, cansat de les respostes evasives del ministre d’Economia i Finances, Pere López, a qui va acusar fins i tot de “mentir”, va retreure a Dallerès que el tallés en considerar que la repregunta sortia de l’àmbit de la interpel·lació plantejada inicialment. En aquest moment, el síndic, que va retreure al president d’ApC el fet de “no respectar els torns de paraula”, va manar a Nomen callar i li va retirar la paraula tot recordant-li que era ell qui “dirigia els debats a la sala”.
Més enllà de la polèmica, López, que va retreure a Nomen la seva actitud “alarmista” en un dia “tan important per a Andorra com és el primer dia en què es pot sol·licitar deute públic al país”, va garantir el pagament de l’emissió i dels interessos corresponents. En aquest sentit, el ministre va explicar que el mateix dia de l’amortització es tornarà a emetre lletres del tresor, que estan assegurades per les entitats bancàries, de manera que no hi ha risc que no es puguin pagar. Així mateix, i pel que fa als interessos, que sí que apareixen pressupostats als comptes per a l’exercici 2011, López va assegurar que el capítol d’interessos del pressupost consta d’uns 20 milions d’euros, i que per tant hi haurà recursos suficients.
Per la seva part, des de les files reformistes també es va voler assegurar que el retorn del deute públic està previst per Govern, i per això Daniel Armengol va fer una altra pregunta en aquest sentit, concretament sobre el retorn del deute públic que podria comprar la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), interpel·lació que el síndic també va considerar fora de lloc.
D’altra banda, i a l’inici de la sessió, el síndic va voler aprofitar la commemoració, diumenge vinent, del vintè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i del 15è aniversari de l’adhesió d’Andorra, per lloar aquest text i el que implica.
