El que ha de ser una situació normal i natural, s’ha convertit en excepcional i noticiable. Per fi, gràcies a l’acord assolit amb Catalunya, els homosexuals podran donar sang, un gest solidari que fins a la data estava vetat per culpa de la prohibició francesa, país que cataloga els homosexuals de col·lectiu de risc pel que fa a la donació de sang.

La polèmica arrenca fa cinc anys, quan l’associació Som com Som va demanar que Andorra determini qui pot donar sang i que no ho decideixi la llei francesa, i tot, després que en l‘anterior col·lecta es va prohibir la donació a persones que s’havien declarat homosexuals. L’Hospital té un conveni amb el banc de sang de Tolosa i dos cops l’any, amb la col·laboració de la Creu Roja, s’organitzen les campanyes de recol·lecta de sang, que és emmagatzemada a Tolosa. a legislació andorrana, en canvi, es ben clara, i penalitza la discriminació per motius de sexe.

Sigui pel que sigui, potser per un malentesa relació amb els veïns del nord i en el temor de provocar malestar, la situació s’ha mantingut fins a la data, i no serà fins a principis de l’any que ve que hi haurà una col·lecta sense discriminació, que permetrà al Banc de Sang i de teixits de Barcelona ser subministrador del Principat.

Fa gairebé dos anys, la ministra francesa de Sanitat, Roselyne Bachelot, va signar un decret ampliant l’edat límit per donar sang dels 65 als 70 anys, però va mantenir en vigor l’exclusió dels homosexuals masculins basant-se en dades epidemiològiques, una mesura que data de 1983. Quasi al mateix temps, el Tribunal Constitucional (TC) d’Andorra va sentenciar que la prohibició de donar sang a les persones homosexuals o transexuals no suposa un acte discriminatori, tal com denunciava Som com Som. Va ser un postura incomprensible, allunyada del que es considera una societat avançada que esborra tota mena de discriminacions, i que va causar una gran sorpresa.

El veto al col·lectiu homosexual, a banda de discriminatori, està basat en una hipocresia que és rebutjada per la majoria de la societat, com així s’ha demostrat, per olt que alguns s’entestin en afirmar que se segueixen les normes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la Unió Europea.

L’acord amb Catalunya, que deixa de ser una aspiració i ja és una realitat, és un primer pas, però tampoc es pot parlar de normalització plena de la situació. Hi ha dues col·lectes, una oberta a tothom i l’altra prohibida als homosexuals, i per tant una d’elles és discriminatòria.