Enric Dilme, l’arquitecte encarregat de fer l’estudi de consolidació de l’hotel Rosaleda, va comparèixer, acompanyat de la ministra de Cultura, Susanna Vela, per explicar els detalls del projecteper consolidar l’edifici. Uns treballs de rehabilitació que es fan amb la intenció d’evitar que les patologies que pateix actualment l’immoble “vagin a més”, tal com va indicar l’arquitecte.

Els treballs començaran la primera quinzena de gener, tal com va apuntar Vela, que va explicar també que tretze empreses es van presentar al concurs públic, que el Govern ha adjudicat per un milió d’euros. L’empresa encarregada de tirar endavant els treballs sortirà publicada la setmana que ve en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). 

Es preveu que la intervenció es faci paral·lelament en diferents parts de l’edifici, concentrada sobretot en els elements i pilars estructurals i la coberta. Amb les obres, que podrien durar uns vuit mesos aproximadament, es vol recuperar l’esperit i l’aspecte original de l’edifici, però sobretot reparar els danys que es van causar amb l’inici de l’enderroc l’any 2003, tal com va destacar Dilme.

L’arquitecte, a més a més, va assenyalar algunes de les singularitats de l’immoble, que, construït a la dècada dels 40 i declarat bé d’interès cultural l’any 2004, “és dels últims edificis que es van fer mitjançant la tecnologia tradicional”, una manera de construir que s’havia utilitzat des de feia segles. Aquest fet, segons l’arquitecte, és el que explica que el pilar que es va tallar el 2003 no causés la caiguda de tota l’estructura de l’hotel Rosaleda.

UNA SOLUCIÓ ‘SOFISTICADA’
Algunes de les intervencions més complexes que s’hauran de fer són, doncs, les que fan referència precisament a aquest pilar del soterrani que es va enderrocar l’any 2003. Per fer-ho caldrà fer servir gats hidràulics, que aixequin tot l’edifici, i, un cop s’estabilitzi, col·locar-hi el nou pilar. En aquest sentit Dilme va explicar que es tracta d’una solució “sofisticada, però més econòmica, que manté al màxim els materials originals de l’immoble”.

La mesura es pren sobretot perquè “l’edifici s’ho val” i perquè l’arquitecte considera que és la manera més adequada en molts sentits. Però aquesta no serà l’única intervenció que caldrà fer a l’hotel Rosaleda. També serà necessari treballar en la impermeabilització de la coberta. En aquest sentit Dilme va explicar que es repararà les patologies i es restituirà la coberta original. Així mateix, l’estudi arquitectònic preveu fer treballs a les façanes, als balcons i a les finestres de l’edifici. Totes aquestes obres, segons l’arquitecte, es faran paral·lelament i la urgència de les tasques fa que s’hagin de fer “de pressa, però no corrents”.

Al llarg de l’explicació de les millores a través de fotografies de l’estat actual i l’estat original, Dilme va destacar també les dimensions del Rosaleda i el seu “gran valor documental i arquitectònic”, que en l’època que es va construir el van convertir en un edifici emblemàtic, “el Caldea de l’època”. Per aquests motius es vol sobretot recuperar al màxim la seva imatge original, però també el seu esperit.

D’altra banda, tant la ministra de Cultura com l’arquitecte van qualificar “d’òptima” la relació que hi ha hagut amb els propietaris de l’edifici cada vegada que s’ha hagut de fer una intervenció de rehabilitació a l’edifici, encara que tot el procés d’expropiació s’hagi dut a la Batllia.

POSSIBLES USOS DE L’EDIFICI
Una altra de les qüestions que va tractar ahir la ministra de Cultura és la que fa referència a l’ús que es farà de l’edifici un cop s’acabin els treballs de remodelació, un debat que fa temps que és damunt la taula. En aquest sentit, Vela va recordar que el departament de Patrimoni Cultural està treballant i estudiant les possibilitats. I és que, en tractar-se d’un bé d’interès natural, el seu ús és una decisió “complexa” que sempre haurà de tenir en compte la coherència i respectar les característiques i els valors intrínsecs de l’immoble.

Respecte a l’interès del cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, que l’hotel Rosaleda pugui acollir el Museu de l’Automòbil, Vela va explicar que és una possibilitat que cal estudiar molt detingudament, ja que va molt més enllà de la capacitat en metres quadrats.