Dilmé insistia ahir que la intervenció que començarà al gener és tan sols «la primera». N’hi haurà més, queda clar. Sobretot, quan s’hagi de decidir l’ús al qual es destinarà el monument. Entre els molts que s’han anat suggerint al llarg dels últims anys –des de residència geriàtrica fins a centre de batxillerat– la que els últims temps ha guanyat pes és la de traslladar-hi el Museu de l’automòbil. Una possibilitat inspirada pel Comú, i que haurà de ser estudiada pel ministeri.
Vela no la va desestimar obertament, però va advertir que la destinació final del Rosaleda estarà molt determinada per la seva catalogació com a bé d’interès cultural, que obliga a respectar-ne els valors intrínsecs –arquitectònics, socials i també documentals. Pel que fa al Museu de l’Automòbil, la ministra va insinuar que els 5.000 metres quadrats de superfície total de l’immoble superen àmpliament –massa i tot– els aproximadament 1.800 de les actuals instal·lacions, però va assegurar que es tindrà en compte la proposta del Comú i que «veurem si es necessitats del Museu s’avenen amb les del Rosaleda».
Resolt l’aspecte diguem-ne mèdic del monument, queden ara per ventilar els últims serrells legals del serial. Assenyaladament, l’expropiació de l’edifici, després que els dos propietaris afectats –la societat mercantil P3SA, titular del domini útil (és a dir, de l’edifici), i Antoni Picart, del directe (el solar)– recorreguessin al juny el preu fixat per la comissió d’expropiació, aquells litigiosos 6,3 milions d’euros que només van satisfer les expectatives del Govern. Segons la ministra, el procés continua encallat en seu judicial. Sense novetats. En canvi, el que sí que canviarà en breu és –si es compleixen els terminis–la titularitat del Rosaleda: després que el Consell General va aprovar al novembre el crèdit extraordinari per fer front als 6,3 milions del just preu, el Govern els dipositarà a la Batllia tan aviat els ingressi, «entres o quatre setmanes», augura Vela.
Si es compleixen els càlculs de la ministra, el Govern assumirà finalment la propietat –a reserva, és clar, del que determini la Batllia sobre el preu d’expropiació– a mitjan gener, just a temps per començar les obres. Si els dinerons del crèdit triguen més a arribar, el ministeri haurà de demanar les claus –i la preceptiva autorització per entrar en propietat privada– als encara propietaris. Res gaire diferent, d’altra banda, del que s’ha fet fins ara amb, segons Dilmé, «la plena col·laboració dels propietaris».
