El Consell General va continuar ahir el debat, distribuït en 12 blocs, del projecte de llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i optimització dels recursos de l’Administració, que dijous va haver de ser postposat després d’una sessió maratoniana.

El resultat va ser el vist-i-plau a algunes d’aquestes accions, però, sens dubte, la nota més destacada va resultar finalment el no a aquelles mesures estrella que més van cridar l’atenció de la ciutadania en el moment de sortir a la llum.

Un dels blocs que van quedar escapçats del text va ser el quart, en què, tal i com va assenyalar el ministre d’Economia i Finances, Pere López, la intenció era «reduir de 60 a 55 el termini de pagament de factures a proveïdors» per part de l’Administració. Aquest objectiu, sumat al treball per situar en 45 dies el topall en un termini de dos anys, feia necessari, segons el càlcul socialdemòcrata, d’un crèdit de 37 milions.

Tot i això, tant el grup reformista com el d’ApC van argumentar el seu no mitjançant crítiques a la manera d’actuar del Govern. Daniel Armengol (CR) va explicar que els actuals 60 dies de topall de l’actual marc no impedeixen a l’Executiu treballar per reduir-ne els terminis al màxim, mentre que des d’ApC, el seu líder, Eusebi Nomen, va titllar la iniciativa com «una maniobra en línia amb l’estratègia del cap de Govern d’estirar el seu mandat fins el 2011», ja que, al seu entendre, «per a la rotació del pagament de 200 milions no calen 37 milions».

D’altra banda CR i ApC van votar en contra de l’article 25 de la llei, que pretenia una subvenció de 75 euros en el pagament de la quota a les guarderies. Els reformistes es van negar pel fet que l’ajuda s’hauria de rebre de manera generalitzada independentment dels recursos de les famílies, mentre que des d’ApC es va criticar que aquest sigui «un complement de transferències als comuns» i no pas una ajuda a les famílies que suposa «un dèficit d’un milió d’euros».

La tercera de les mesures estrella que va ser refusada va ser la del pla renove que plantejava ajudes en la compra de vehicles no contaminants. Nomen va denunciar que això era «un crèdit encobert de 300.000 euros» al temps que suposava «un 50% d’increment de la taxa de tinença d’un cotxe vell». En temps de crisi, segons va dir, aquesta és una realitat molt estesa que no cal penalitzar. En la mateixa línia es va pronunciar Olga Adellach des de la bancada reformista, argumentant que «un 4% d’IMI sumat a l’actual 8%» no és la millor mesura de reactivació.

El que sí es va aprovar / Entre les mesures de reactivació que sí es van aprovar, van destacar la encaminada a lluitar contra l’intrusisme eliminant la necessitat d’una persona andorrana per a crear una societat, així com una rebaixa del barem per a la classificació de les empreses que, segons López, permetrà a petites companyies poder accedir a concursos públics o una partida de 24 milions d’euros en concepte d’aval per a desplegar plans de finançament preferent i subvencions directes per a la rehabilitació d’edificis i l’impuls de les energies renovables, o les mesures d’estalvi i eficiència. Finalment, la cambra va validar 100.000 euros per a programes de recerca, desenvolupament i innovació empresarial.