Els consellers generals dels grups parlamentaris reformista i d’Andorra pel Canvi van donar per acabada la sessió abans que el president del grup parlamentari socialdemòcrata acabés la seva intervenció i que el cap de Govern valorés les intervencions dels grups.
El motiu de la plantada: la desconfiança demostrada, segons van explicar tant el president dels reformistes, Joan Gabriel, com el d’ApC, Eusebi Nomen, per Jaume Bartumeu en no voler facilitar la carta de resposta del Govern a «l’ultimàtum» de la Comissió Europea. El cap de Govern va sol·licitar comparèixer davant el Consell General per informar de l’estat de les negociacions amb la Unió Europea en relació a l’acord monetari.
Abans de començar la sessió ja es respirava un ambient que bé es podria qualificar d’estrany i enrarit, fins i tot entre alguns membres del mateix grup reformista, i que no augurava un bon final. La tensa calma abans de la tempesta. Els presidents dels grups parlamentaris van mantenir diverses reunions, també amb Jaume Bartumeu i amb el síndic. Exigien conèixer el contingut de la carta. El cap de Govern, per «responsabilitat », no en vol facilitar el contingut «encara ». Primer vol tenir la resposta del comissari d’Afers Econòmics, Olli Rehn. De totes maneres, va exposar que en la missiva es palesava la voluntat del Govern de continuar les negociacions per tancar «properament» l’acord monetari, però revisant el calendari de transposició de la normativa europea tenint en compte el context històric i actual. Igualment, Bartumeu es va mostrar disposat a ampliar les informacions sobre la resposta a la Comissió Europea a la comissió legislativa d’Afers Exteriors.
Però això no és suficient per als membres de l’oposició. Tant Nomen com Gabriel van argumentar que amb l’acord es feia una cessió de sobirania i que necessitaven conèixer la missiva. «És tant o més important la carta que la resta d’informació», va assegurar el líder reformista. Pel president d’ApC, es tracta d’una informació «essencial».
En aquest sentit, Gabriel va recordar que el Consell General «és l’òrgan sobirà, i ha de tenir tota la informació». I va concloure que «si el Govern no fa confiança a la cambra, difícilment la cambra pot confiar en el Govern». «Fins aquí hem arribat», es va mostrar indignat en acabar. Nomen també va justificar l’abandonament de la sessió argumentant que «no té sentit continuar quan es nega la informació», «al·legant que no es fia dels consellers».
Per la seva banda, el president dels socialdemòcrates, Francesc Rodríguez, va defensar que el Govern havia donat la «informació essencial per fer el debat» i va negar que en la reunió prèvia a l’inici de la sessió parlamentària el cap de Govern digués que no es fia dels consellers. Va ser en aquest moment que els dos grups de l’oposició van abandonar la sala, tot i que algun reformista va esperar que Rodríguez acabés la seva intervenció.
Així doncs, es va escenificar un trencament. «La pèrdua de legitimitat del Govern, perquè ha perdut la confiança del Consell General per poder governar», segons va valorar el líder d’ApC. Bartumeu, però, interpreta que «no s’ha posat en dubte» la seva legitimitat, i en tot cas, s’ha demostrat qui bloqueja i Nomen «exposa les coses en funció de la visió especialíssima que té de la realitat ». El cap de Govern va aprofitar per valorar que l’abandonament de la cambra es pot entendre des de «la lògica de propaganda », en un partit que no ha governat mai, però considera que és una postura «no adequada» per una formació que ha de construir l’alternativa de govern. De totes maneres, el discurs de Bartumeu va variar ahir. «Si la setmana vinent –dimecres i dijous hi ha una sessió prevista– acaba com avui, el Govern es plantejarà què ha de fer», va manifestar, tot recordant tot seguit que «el que no faré és dissoldre abans de tancar el debat pressupostari».
Lligant la possibilitat de l’avançament de la convocatòria electoral i la negociació de l’acord monetari, Bartumeu va exposar que la voluntat de l’Executiu és reunir-se amb els representants europeus per moure el calendari proposat per assumir tot el cabal legislatiu. El Govern vol «retardar bastant » la transposició de la normativa europea, tot explicant a la Comissió Europea que hi pot haver eleccions anticipades, una «hipòtesi més que probable », i que per tant l’engranatge administratiu «no va a la mateixa velocitat». Si Europa no volgués modificar el calendari, el Govern «potser no signaria» –s’hauria de decidir en Consell de Ministres– l’acord, va explicar Bartumeu, que té previst signar-lo «a principis de l’any vinent», és a dir, el 2011. De fet, el marge de negociació és «molt petit».
En la seva intervenció inicial, el cap de Govern va exposar diversos motius per continuar i tancar les negociacions per assolir un acord monetari amb la Unió Europea. «A Andorra li interessa, li convé, ser un negociador responsable», va ser el primer argument esgrimit per Bartumeu, que va exposar que va ser Andorra qui va demanar iniciar aquestes negociacions l’any 2003, i s’ha d’entendre que ho va fer conscient del que comportaria. Així, va deixar entendre que el que està en joc és «la credibilitat de l’Estat andorrà». El segon motiu és que si no s’assumeix la normativa bancària i financera que es deriva de l’acord, «malament podrem tornar a demanar a les instàncies europees l’obertura d’una negociació per arribar a una associació o a una integració en l’Espai Econòmic Europeu», que ha de servir també per captar inversió estrangera. «La legislació comunitària representa una garantia per als dipositants i per als clients de les entitats bancàries i financeres », va continuar esgrimint Bartumeu, que va afirmar que «inscriure’s en un procés de convergència cap a un marc legislatiu comú enforteix la competitivitat de la banca andorrana i en reforça la credibilitat internacional». En resum, un benefici doble: «Reforçar la qualitat i la competitivitat del sistema financer andorrà i mantenir el prestigi institucional de saber honorar adequadament les converses ja iniciades». I això sense oblidar la cinquena motivació: «Les possibles i fins i tot probables conseqüències negatives» que suposarien el tancament de les negociacions i el seu trencament. Andorra és l’únic microestat europeu que utilitza l’euro sense l’acord comunitari. En aquest sentit, Bartumeu va recordar que San Marino va veure com el seu sistema bancari quedava aïllat del sistema de pagaments europeus i les targetes de crèdit de la seva banca només es podien fer servir dins el seu país.
