El grup parlamentari de Coalició Reformista ha decidit condicionar el seu suport a les lleis d’imposició directa a l’establiment, per part del cap de Govern, d’un calendari “seriós i efectiu” per acabar la legislatura, fent d’aquesta manera un pas més en la seva pressió, gairebé des de l’inici de la legislatura, perquè es convoquin eleccions anticipades.

Des del punt de vista de política de partit, és perfectament comprensible que des de l’oposició, i més si ha estat al Govern anteriorment, es vulgui avançar la cita electoral per mirar de recuperar el poder. Ara bé, si ho mirem des de l’òptica de política d’Estat, aquest posicionament ja costa més d’entendre. I més encara en el cas que ens ocupa. No es pot passar per alt que, més d’una vegada, des de les files reformistes s’ha incidit en la importància d’establir un nou model fiscal, i encara menys que el text definitiu de les lleis que obren la porta a la imposició directa ha estat pactat entre socialdemòcrates i reformistes, després de molta feina en comissió. Seria una llàstima que tot això no servís finalment per a res. A més a més, en un moment en què la necessitat de la imposició directa és ja, després de molts anys, una idea compartida per un ampli sector de la població i fins i tot reclamada des de l’empresariat, ¿com justificarà Coalició Reformista el seu ‘no’ a aquests textos? Demanar convenis per evitar la doble imposició i alhora evitar que prosperin els textos que els poden permetre no sembla una posició gaire coherent.