L’Imperi Romà tenia els lleons del circ, la Unió Europea té els funcionaris de Brussel·les. I, si no, que li ho diguin a la soferta delegació andorrana que el 4 de maig passat va haver de patir les ires de Benjamin Angel, cap d’unitat d’aspectes econòmics de les polítiques reglamentàries, un buròcrata brussel·lès en el sentit més thatcherista de l’expressió.

Ni més ni menys que un excap de Govern –Oscar Ribas– una ambaixadora –Imma Tor– un director d’un banc central –Carles Salvadó– i un degà universitari –Joan Clavera– van ser les víctimes dels encorbatats lleons d’aquest circ.

La delegació andorrana va haver de suportar una tensió molt poc habitual en la diplomàcia entre països suposadament amics. En nom de la Comissió, Angel va començar la reunió lamentant el període «extremadament llarg» de negociació de l’acord monetari. Segons les autoritats europees, a la Comissió hi ha «reticències» importants quant a les negociacions amb Andorra i, malgrat els progressos del Principat, «la desconfiança continua». Angel va lamentar que «després de tant temps» Andorra «no hagués estat capaç de prendre posició sobre els terminis per a la legislació més bàsica» i va subratllar que els integrants de la delegació comunitària havien vingut «de lluny» i «amb els deures fets» mentre que «Andorra no els havia fet».

Les conclusions de la trobada van ser especialment tenses. El funcionari es va mostrar «decebut per haver assolit menys progressos dels que s’esperava malgrat l’actitud generosa de la part comunitària». Angel va acusar els andorrans d’inflexibles, argumentant que la UE «és més flexible que Andorra». «La part andorrana haurà de tenir les idees molt clares i si no està interessada en continuar la negociació ho haurà de dir», va concloure el funcionari advertint que d’ara en endavant «no n’hi haurà prou amb paraules».

Les reunions posteriors de Bartumeu amb Barnier i Barroso van tenir un ambient més distès. Els responsables polítics de la Comissió es van mostrar més predisposat a parlar de les especificitats andorranes, tot i que no es va concretar quines són. Segons sembla, tant Barnier com Barroso van acceptar negociar amb Andorra text per text, i no tot el cabal en un sol bloc, però l’acord polític va tenir poc efecte en els funcionaris, ja que Angel i la seva Direcció General per ara s’han negat a reprendre les negociacions si no és en un pla de tot o res.

En els informes polítics que Barroso va rebre d’Andorra, Barnier i Joaquim Almunia qualificaven Bartumeu com un «ferm europeista». «El nou Govern socialista és més europeu que els anteriors i pot assumir el que se li demana», aquesta és, segons la documentació, la idea que tenen a la Comissió Europea. Quant a la imatge d’Andorra, els fills de Barroso són els que podrien donar més detalls, ja que segons sembla han vingut a esquiar al Principat en reiterades ocasions. Potser convidant els fills dels funcionaris s’aplanaria una mica el camí.