Es tracta, clar i ras, d’un ultimàtum, no cal que busquem paraules menys entenedores», amb aquestes paraules va definir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, el posicionament de la Unió Europea sobre l’acord monetari amb Andorra. Bartumeu va plantejar ahir un escenari al Consell General en què el Principat ha de triar entre signar l’acord monetari amb la Unió Europea o «tancar» totes les negociacions amb Europa i, per tant, bandejar l’acostament al mercat comú que tots els grups parlamentaris –d’una manera o d’una altra– defensen.

El cap de Govern va qualificar la posició de la Comissió Europea de «clara, ferma i, per què no dir-ho, dura i fins i tot injusta» quant al tracte dispensat a Andorra. «Aquesta exigència ens ha estat formulada en uns termes i amb uns terminis que no ens semblen correctes ni adequats», va valorar Bartumeu. Però malgrat això, el cap de Govern va explicar que el Consell de Ministres va acordar continuar amb la negociació perquè tancar-la «en aquest cas, vol dir arxivar amb una anotació que indicaria que s’havia hagut de tancar per la mala disposició andorrana a complir amb els seus compromisos». Bartumeu ho va deixar clar: l’únic camí és el de més embrancament amb la Unió Europea i no signar l’acord significaria «tancar-se moltes portes».

«Que ningú no s’enganyi: l’objectiu és Europa; la comoditat no és la millor consellera d’una política exterior, Europa pot ser més incòmoda per a nosaltres que seguir fent la viu-viu, però costi el que costi el nostre objectiu prioritari de futur és Europa», va concloure el cap de Govern que també va advertir dels riscos de «girar-se d’esquena a Europa».

¿Quina és, doncs, l’estratègia que proposa el Govern? Signar l’acord, molt probablement a principis de l’any que ve, prèvia acceptació per part de la Comissió Europea d’un calendari més ampli d’adaptació de la legislació andorrana als estàndards comunitaris. El marge de negociació és molt petit, així ho va reconèixer ahir Bartumeu al Consell General, però l’Executiu confia que la Unió Europea entengui que el Principat necessita un calendari més ampli, i més quan les eleccions anticipades són un escenari força probable per a l’any vinent. Així ho va fer saber el cap de Govern al comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, en la carta que li va enviar el passat dia 9.

‘Plantada’ de CR i ApC / Precisament aquesta carta va ser motiu d’una encesa polèmica ahir al Consell General. En el plec de documentació relativa a l’acord monetari que el Govern va fer arribar dimecres als Grups Parlamentaris no hi figurava la carta en qüestió i el president del Grup ApC, Eusebi Nomen, i el vicepresident dels reformistes, Ladislau Baró, van demanar a Bartumeu que la lliurés abans de la sessió d’ahir. Com que l’Executiu no va accedir a facilitar la carta, els dos grups de l’oposició no van voler participar en el debat: després d’escoltar els plantejaments de Bartumeu, van abandonar l’hemicicle.

Sobre la reunió mantinguda al despatx tradicional del síndic en què l’oposició va demanar la carta a Bartumeu, les versions no són del tot coincidents: Segons el president del Grup Reformista, Joan Gabriel, que només va ser present al final de la trobada, i segons Nomen, el Govern no va voler lliurar la carta als Grups per «manca de confiança en els consellers generals» fet que per al líder d’ApC evidencia «la manca de legitimitat d’aquest Govern». Segons la versió de l’oposició, l’Executiu temia que posar aquesta documentació en mans dels grups posés en perill la negociació de l’acord.

La versió dels socialdemòcrates va ser diferent: Tant el president del Grup Parlamentari, Francesc Rodríguez, com el mateix Bartumeu van explicar que el Govern no tindria cap inconvenient a lliurar la carta un cop hagués rebut resposta del comissari Rehn; era doncs, per al PS i l’Executiu, una qüestió de cortesia institucional. Després de la sessió del Consell, Bartumeu va declarar que ja havia manifestat a CR i ApC que estava disposat a parlar del contingut de la carta durant la sessió i a respondre eventuals preguntes sobre la mateixa.

‘No’ d’ApC, ‘depèn’ de CR/ Més enllà de la negativa dels grups de l’oposició a debatre la qüestió, el posicionament dels uns i els altres quant a l’acord monetari va ser matisadament diferent. Nomen va qualificar la negociació que vol dur a terme el Govern de «cessió de sobirania per quatre monedes», en referència a la possibilitat d’encunyar euros andorrans. El president d’ApC va afirmar no compartir l’anàlisi de Bartumeu sobre l’ultimàtum de la Comissió i va insistir en què el Govern no ha congelat la negociació, sinó que «l’ha posat al foc».

La posició reformista va ser més moderada. Segons sembla, Baró tenia preparada una intervenció més aviat conciliadora i, un cop acabada la sessió, Gabriel va reafirmar el compromís de CR amb l’acostament a Europa, a través de l’Espai Econòmic Europeu, tal i com proposaven al programa electoral.