No tinc altre remei que agafar com a referència al popular còmic Mario Moreno –més conegut com Cantinflas– per comentar algunes de les coses que passen en contrast amb les que haurien de ser actualitat.

Una de les escenes amb més humor de la seva dilatada carrera cinematogràfica és aquella en que, mirant-se davant un mirall, contempla la figura que va crear i es diu a si mateix: «Déu, perquè em vas fer tan irresistible». Ell mateix va definir el seu personatge –El pelao–com un ser que fa igual que els estadistes i polítics: «Parlar, parlar i parlar, sense dir res en concret».

Recordo les dues cites en el moment de conèixer la notícia de que ApC –sempre amb el seu protagonista davant– ha presentat una pregunta sobre l’adjudicació dels treballs per fer la tarima emprada per Sarkozy en la seva visita al Principat. Estan en el seu dret en fer totes les preguntes que vulguin, però la veritat és que alguns actes fan riure i només es poden entendre seguint la filosofia cantinflesca de voler ser irresistible o parlar per parlar. Penso que al ciutadà l’importa molt poc el que val i com es va fer una tarima. Crec que qualsevol persona coneix les dificultats del protocol en actes d’Estat i les improvisacions que s’han de fer, i que no sempre son finalment valides. Seguir el reglament en aquest cas és impossible i en certa manera em recorda l’època de censura franquista en que es demanava 24 hores abans que es diria en la retransmissió d’un partit de futbol, sense aportar la bola màgica per poder fer-ho-

Amb la quantitat de temes i problemes que tenim avui dia, a l’home del carrer l’importa ben poc aquesta pregunta o discutir sobre el que val la xocolata del lloro.

Acabo un altra vegada amb Cantinflas. En una entrevista va dir: «Per fer feliços als altres, el primer que fa falta és ser feliç un mateix». Aquesta no és únicament la vocació de l’humorista, sinó que hauria de ser la del polític. Alguns ho fan. Altres només saben que ficar Pals a les rodes.