L’amic Cèsar Garcia, en la seva Finestra Oberta a El Periòdic d’Andorra del diumenge 16 de gener, feia una interessant reflexió sobre els poderosos.

L’he tornat a llegir aquest matí, a quarts de nou, mentre repassava les qüestions que m’ocuparien en una de les reunions del dia: la reunió del Govern amb els Cònsols.

És ben bé veritat, com diu el Cèsar, que “… som forts o febles, depèn del paper que en cada moment representem.”

Aquests dies, al bell mig de les converses i discussions que envolten la negociació de l’acord monetari amb la Unió Europea per obtenir autorització d’emprar oficialment aquesta moneda, hem tornat a veure surar poderosos històrics. Són aquells -pocs, ben pocs- que, acostumats a manar molt i sense cap transparència, tenien per ús i costum aparcar els seus vehicles -que representen el seu “poder”- damunt de la voravia de l’Edifici administratiu del Govern quan anaven de visita.

Ara les coses han canviat. Per anar de visita han de demanar hora i el seu xofer ha de portar el vehicle a aparcar-lo al lloc on ho fa tothom. Els sap greu.

Deuen pensar que abans eren més poderosos. I per això n’hi ha alguns que fan política sense manies.

Volen tornar a aparcar damunt de la voravia del Govern.