El cònsol major d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, i el ministre de Finances, Pere López, van escenificar ahir l’entesa entre el comú i el Govern per a l’estudi sobre l’aprofitament de les fonts geotèrmiques d’Escaldes, i la posterior aplicació per al sistema de calefaccions.
El ministre, que és alhora president del consell d’administració de FEDA, va rebre Martí al despatx de l’edifici administratiu, i ambdós van confirmar que la corporació cedeix a l’executiu la gestió d’aquest recurs natural.
També va comparèixer a l’acte el director general de la parapública, Albert Moles, que va explicar alguns detalls més de l’operació. En concret, va assegurar que “els edificis comunals seran els primers que implantin aquesta tecnologia”, és a dir, el comú, el complex esportiu i l’edifici del Prat del Roure. De fet, l’estudi servirà per comprovar si el cabal d’aigua termal pot ser major que l’actual en els pous que hi ha a Escaldes. Això permetria a FEDA “saber exactament fins on es pot portar aquest sistema”, si a alguna urbanització o fins i tot ja a “una part de l’avinguda Carlemany”, segons el màxim responsable de FEDA.
Géothermie serà la companyia encarregada de realitzar l’estudi, que estarà enllestit en aproximadament tres mesos, “quan jo ja no seré cònsol”, va apuntar Antoni Martí. Moles no va descartar que, si finalment el cabal és petit, es pugui tenir la geotèrmia de tota manera per aprofitar-ho juntament amb alguna altra font d’energia, “per exemple, per reduir el consum de petroli”.
DUES FASES PER A LA PROSPECCIÓ
El cònsol va explicar que l’estudi tindrà dues parts ben diferenciades. La primera consistirà en una exploració del pou d’aigua termal situat al pont de la Tosca, que permetrà comprovar “si és possible doblar el cabal actual” mitjançant perforacions posteriors. Una segona part consistirà en la recerca d’altres focus localitzats a la muntanya d’Escaldes, per comprovar quin seria el rendiment geotèrmic que se’n podria obtenir, i avaluar també el cost de la infraestructura necessària.
El ministre i el cònsol van comentar, això sí, les implicacions que en l’àmbit institucional té un conveni com el que ahir signaven. En aquest sentit, Martí va referir- se a la “col·laboració extrema” que entén que hi ha d’haver entre les entitats públiques del país en aspectes com aquest, i va assegurar que calia “un canvi de mentalitat”. En aquest mateix sentit, Pere López va ressaltar que “seria inviable que hi hagués set departaments dedicats a planificar l’energia del país”. El cònsol major va afegir-hi que “som poc sobirans energèticament, però tenim obligacions i responsabilitats”.
El ministre va ressaltar que els propers quatre o cinc anys el país pot arribar a tenir “una dependència extrema” en l’àmbit energètic, situació que obliga l’executiu “a avançar-nos allà on ens sigui possible”. Això sí, va expressar, una vegada més, els “dubtes” que genera una energia com l’eòlica, que pels estudis fets fins ara no acaba de convèncer, “per costos, rendiment i impacte sobre el paisatge”.