S’ha de ressaltar la diligència i la valentia de la ministra de Salut, Sílvia Bonet, que ha actuat de forma immediata perquè el nom d’Andorra no torni a ser esquitxat per la mala praxis d’alguns venedors de medicaments. Hi ha ocasions en que les lamentacions no serveixen i els buits legals s’han de tapar amb accions ràpides.

La titular de Salut ja va deixar clar que aniria fins el final per trobar els responsables de la venda de productes dopants, sigui a traves de la xarxa o de forma presencial i va deixar clar que la falta d’una legislació específica no ha de servir d’excusa per no respectat mínimament el codi ètic.

Doncs bé, de les paraules als fets, i ahir Bonet va anunciar que a partir d’ara serà molt més difícil adquirir aquestes substàncies, ja que serà obligatòria la recepta, encara que el demandant sigui un ciutadà estranger. I és que la imatge de tot un sector no es pot veure perjudicada per una excepcionalitat que adquireix una dimensió enorme i traspassa les fronteres, posant Andorra en un mapa fictici de països tolerants amb la venda de substàncies que generen una gran polèmica.

El Govern i més concretament el ministeri ja està treballant en la redacció d’un decret que faciliti el control i limiti la venda de productes farmacèutics per Internet. La decisió és conseqüència de l’anomenat cas cursa, durant el qual els Mossos d’Esquadra van detenir set persones d’una xarxa de subministrament a esportistes de productes de dopatge, i un dels punts de venda, segons sembla que ja s’ha confirmat, era una farmàcia andorrana.

Internet és un gran espai de llibertat, però això no ha de significar que es pugui sobrepassar els límits de la llei o de l’ètica, encara que hi hagi una legislació confusa o poc clara. El decret, que s’està preparant amb caràcter d’urgència, permetrà la venda de determinats productes només amb la recepta d’un metge andorrà, de manera que aquest mercat quedarà molt més controlat.

La ministra esgrimeix, i amb raó, que encara que es tractin de casos aïllats la imatge d’Andorra, a causa del ressò mediàtic, no pot convertir-se en la d’un paradís on es pot comprar de tot. La realitat actual és que l’auge imparable d’Internet està portant molt mals de caps als diferents governs, que veuen com l’evolució de la xarxa va molt més ràpida que el desenvolupament i adequació de les lleis.

Per això, aquest cas concret ha de servir per animar al proper Executiu a què no ignori aquesta realitat de la xarxa, i que reguli de forma clara i eficaç la venda i la publicitat a través d’Internet, perquè sempre hi haurà espavilats que vulguin treure profit.