Camisa blanca i corbata vermella. Sense americana. Està llegint un dossier sobre la relació amb la Unió Europea. Se’l veu relaxat. No fa la sensació que estigui a les portes del que possiblement sigui el repte més gran d’una dilatada carrera política.

Sóc un elector. En quatre frases curtes, quins motius tinc per votar el PS?

No hem pogut acabar l’etapa del Govern pel bloqueig i hem d’acabar la feina feta. Som els més ben posicionats per culminar la relació amb Europa. En l’àmbit social ens ha quedat feina per fer i és una necessitat. I si l’elector vol un país modern, competitiu i amb futur, la millor opció és la socialdemòcrata.

Fa un mes s’esperava aquest escenari electoral?

No és un escenari gaire diferent del previsible després de la degradació del Partit Liberal. L’aventura solitària d’Andorra pel Canvi feia difícil que pogués desaparèixer de cop. Hi havia pistes clares que Antoni Martí volia encapçalar la refundació dels liberaldemòcrates.

Tot i que Nomen ha declarat que no descarta retirar la candidatura. En cas que es presenti a qui beneficia o perjudica més?

Però més enllà dels personalismes, els dos [grups de Nomen i Martí] van junts, oi?

Per què no es tanca un acord amb els Verds?

Perquè l’executiu socialdemòcrata va considerar que les exigències que tenien no es corresponen amb el pes electoral.

Però els Verds asseguren que només demanaven un lloc elegible a la llista nacional?

No és cert. Els Verds van presentar un document al PS en què es demanava el lloc tres o quatre per a la Isabel Lozano i el set, vuit o nou per al Josep Mas. I el segon lloc per a Antònia Escoda a Encamp. I era la resposta a l’oferta que havíem fet, que era Escoda segona a la territorial i el deu de la nacional.

Com viu el PS perdre un candidat superfiable durant tants anys com Josep Dallerès a Encamp?

Dallerès ja havia dit en l’anterior convocatòria que volia tancar un cicle de la seva vida política. Li vam insistir fa uns dies amb el cònsol d’Encamp, però s’ha de respectar la decisió.

Es rumorejava que s’intentava que Miquel Alís s’hi presentés?

Aquesta és una hipòtesi mai contemplada per cap de nosaltres.

Les eleccions es decidiran en dues o tres parroquials?

Amb la llei electoral que tenim totes les parròquies tenen una importància molt gran. La xifra màgica de quatre és el que hem d’intentar mantenir i a ser possible millorar. I la plataforma lluitarà pel mateix.

Escaldes és especialment complicada amb l’excònsol Martí al davant?

No especialment. El 2005 va fer campanya com a cònsol pels candidats liberals. Va pujar i baixar Escaldes i va guanyar el PS. Fa dos anys, sota una aparença de neutralitat, no és cap secret que Toni Martí va votar CR i va demanar el vot per CR. I vam tornar a guanyar a Escaldes. Ell no és candidat a la territorial.

L’amplitud d’espectre polític de la plataforma els dificulta consensuar un programa?

Igual que han tingut embolic a l’hora de veure qui liderava la plataforma crec que n’hi haurà quan es decideixi el programa. Però ho dic amb el màxim respecte a aquesta opció política.

Fa mal tenir davant un exmilitant com Jordi Cinca amb tirada dins del PS?

No veig per què. Va decidir marxar i defensar d’altres propostes diferents de les que compartia fins al 2009. Cadascú és lliure d’elegir les seves opcions.

Vist des de fora, va donar la sensació que el PS comptava el 2009 amb una participació més alta d’independents a les llistes.

Hem exercit l’acció de govern i és lògic que persones que han estat treballant per aplicar el programa del 2009 estiguin a les llistes per defensar la feina feta pel Govern. Ara bé, no estem tancats. De fet, les nostres candidatures als territoris compten amb independents.

Hi havia un manifest d’independents?

La referència al manifest no està situada en el calendari. Es va fer a una setmana de les eleccions i no en el moment de presentar-se les candidatures.

Sortir abans d’hora d’una legislatura convulsa pot derivar en una campanya especialment tensa?

Cal joc net i debat de propostes. Hi ha nervis en aquells que creien que els despatxos de l’edifici administratiu eren exclusius d’una força política conservadora. No han paït el resultat del 2009 i han fet el possible per escurçar la legislatura. Espero que controlin els nervis i puguem tenir un debat en positiu i sobre el futur. Som el partit que més s’assembla a la societat andorrana perquè som els més plurals.

Amb dues forces cara a cara en totes les parroquials hem entrat ja en el bipartidisme?

A les set parròquies hi ha sempre una candidatura socialdemòcrata. Per arribar al bipartidisme caldria l’existència d’un partit que fos liberalconservador o liberaldemòcrata consolidat. Avui no existeix. Hi ha dues plataformes. Si una s’acaba consolidant com un partit nacional amb presència a totes les parròquies estarem parlant de bipartidisme. Ara no són un partit estructurat.

Té la sensació que la plataforma s’ha unit contra el PS o contra Jaume Bartumeu?

És una evidència. Una trista evidència. Fer política a la contra no és constructiu.

Segons vostè, és contra el PS o contra Bartumeu?

És un tema que s’ha de preguntar a la plataforma. És indiscutible l’existència d’una plataforma que té com a objectiu fer fora els socialdemòcrates del poder. Fins ara no els hem sentit ni una sola proposta.

S’ha sorprès de veure Jacint Casal o Joan Gabriel com a presentadors de candidatures?

Hi ha fotografies i imatges que són sorprenents. Cal certa coherència i hi ha imatges que no donen sensació ni de coherència ni de seriositat.

Hi ha fotografies sorprenents per l’altra banda, però en els dos últims anys s’ha parlat de certes tensions entre una part del comú d’Andorra la Vella i el partit o el Govern. I, en canvi, Josep Vila era el presentador de la llista del Partit Socialdemòcrata.

No conec la formalització hipotètica d’aquest plantejament. Josep Vila i jo sempre hem estat junts i en el mateix partit. Per tant, si se’m permet, això no és notícia.

Ferran Goya va parlar d’aixecar catifes, encara que vostè ho va matisar. Els candidats de la Massana van parlar del forn incinerador el dia de la presentació de llistes. Hi ha el perill d’una campanya bruta?

A la campanya explicarem allò que hem fet i la proposta de futur. No volem portar el debat cap a uns àmbits fora de l’escenari polític i de les preocupacions dels ciutadans. Ara, a la ciutadania li interessa saber si hi ha hagut desviacions econòmiques en una societat pública. I la ciutadania es preocuparia que, en cas que existissin, el Govern no les volgués aclarir. S’ha fet una auditoria que diu el que diu. La junta d’accionistes de Ctrasa i la justícia quan correspongui ja ho determinaran. El que no farem és amagar les coses.

Amb Nomen als debats entre candidats es poden repetir els enfrontaments viscuts al Consell General durant la legislatura?

El debat està focalitzat entre dues opcions i no entre tres. Amb tots els respectes, els partits amb possibilitats de governar són el PS i la plataforma que lidera Toni Martí.

Són aquestes les eleccions en les quals més s’hi juga en l’àmbit personal?

Contràriament al que s’insisteix amb aquesta mena de preguntes, jo no m’hi jugo res. En canvi, el país sí que s’hi juga molt en aquests comicis, perquè s’ha de consolidar un futur de prosperitat. Les persones són poc importants. He assumit la responsabilitat de governar durant dos anys i no em jugo res més que la voluntat de continuar treballant. No és una qüestió personal, perquè jo no estic aquí per satisfer els meus egos.