L’entrevista té lloc en el despatx històric de Bartumeu, a l’avinguda Meritxell. Abans de començar s’avisa el candidat que algunes preguntes seran incisives perquè aquest és l’estil que s’ha decidit per a tots els candidats.

La temàtica és l’actualitat de campanya i les polèmiques que han tingut lloc. Es busca un altre prisma per defugir de les simples explicacions del programa que ja s’han reflectit múltiples cops. S’ha preguntat a Lozano si es presenta perquè no té feina o perquè sembla que els Verds estiguin participant en una pinça contra el PS. A Nomen se li ha demanat perquè no el van voler a Demòcrates per Andorra o quin és el motiu pel qual una part d’ApC ha marxat durant la legislatura demonitzant-lo. I a Martí se l’ha increpat respecte si és un populista sense programa o si ha utilitzat el comú per preparar-se l’assalt per  ser cap de Govern. Les primeres respostes del candidat socialdemòcrata marquen la seva receptivitat davant una entrevista fora de guió.

A tots els aspirants els hem demanat que defineixi en 140 caràcters, com al Twitter, els tres rivals. Comencem per Isabel Lozano.
Si ho hem de fer ho farem, però no tinc cap ganes de fer això.

Si no vol fer-ho doncs no ho fem. Ho vam incloure com a element diferent de l’entrevista.
No, jo no tinc res a dir dels altres candidats en aquest nivell. Per tant no ho faig i ja està.

Els altres tres ho han fet.
Em sembla fantàstic. Encara estic més content de no fer-ho.

Està preocupat pel resultat que dóna l’enquesta?
L’única enquesta coneguda diu que nosaltres guanyem al territori i que DA té cert avantatge a la llista nacional. Però també diu que més de la meitat dels enquestats no s’ha manifestat i aquí hi ha la clau d’aquestes eleccions.

DA ha denunciat que el PS està dient en el porta a porta que Demòcrates faran importants retallades a l’administració. És cert?
El que és cert és que DA no té programa i que la part de programa que té l’ha copiat del programa 2009 del PS. Ha de trobar alguna forma de fer campanya que no sigui apel·lar a aquesta il·lusió genèrica d’una força política que es presenta davant dels electors amb les mans a la butxaca. Sempre hem fet el porta a porta nosaltres i donant la cara. Mai hem contractat ningú. No tothom pot dir el mateix. I el que nosaltres haguem de dir, fins on sabem pel seu programa, no ho hem de dir d’amagat. Ho diem en les reunions públiques. En la pàgina 25 del seu programa hi ha una proposta per aprimar l’administració.

Tenen constància que DA ha contractat gent per fer el porta a porta?
Sabem que el porta a porta en diverses parròquies l’estan fent persones que no són candidates ni conegudes. És tot el que sabem.

Hi ha gent que quan parla de Jaume Martí…
Jaume Martí no es presenta. Està retirat a la seva farmàcia i al Comitè Olímpic.

Perdó pel lapse. Hi ha gent que quan parla de Toni Martí diu que és un populista sense programa i de Jaume Bartumeu que porta el partit amb mà de ferro. Són certes aquestes afirmacions?
Probablement les dues tenen algun fonament. Que a Toni Martí l’han anat a buscar abans de tenir programa per comptar amb una cara amable és una evidència.

Per què fa la sensació que en temes com el debat o d’altres aspectes estigui el PS en una banda i en l’altra DA, ApC i Verds?
S’hauria de demanar als que han donat la clara visió que estan intentant fer una pinça contra el PS i contra el que el PS representa. Els ho hauríeu de demanar a ells. Ja vaig contestar això en una entrevista que em va fer. ApC i DA van junts i es pot veure a les territorials. Per tant és normal que estiguin junts en l’estratègia de fer la pinça als socialdemòcrates.

Per què els Verds estan tan enfadats amb el PS que sembla que prefereixen que gua-nyi DA quan el PS és molt més proper ideològicament?
No crec que doni la impressió. És una evidència que la direcció dels Verds està amb la dreta per intentar fer perdre el PS. No només van amb la dreta per fer la pinça, sinó que a més no fan propostes diferents de la dreta. Perquè l’alliberament dels horaris comercials i l’aprimament de l’administració són propostes de la dreta més tronada.

Isabel Lozano deia que entre vostès dos hi ha una espècie d’enemistat històrica.
No en tinc constància ni aquesta preocupació. Deu ser un problema que té ella.

Quan José Blanco va implicar Crèdit Andorrà en la campanya es diu que seguia consignes i que podien venir de vostè.
No sé si vostè vol fer aquesta entrevista en base a rumors o en base a les propostes polítiques que presenta el meu partit i la meva candidatura. Que suposo que és el que interessa als seus lectors.

Considera, igual que va dir Víctor Naudi, que DA està unida per la butxaca?
Crec que la frase de Víctor Naudi reflecteix perfectament en quina situació política ens trobem.

Podria ser més explícit.
La situació és que hi ha un lobby econòmic que fins i tot aconsegueix orientar les preguntes d’una entrevista com aquesta.

Ho diu de debò? Li havia comentat al principi que algunes preguntes podien ser punyents igual que es va fer amb la resta de candidats.
Les seves preguntes poden ser punyents i les meves respostes no?

És Clar que ho poden ser. Jo només posaré el que vostè em digui.

Creu que la sensació al carrer és que durant aquests dos anys s’ha viscut un bloqueig o que hi ha hagut incapacitat per arribar a pactes?
La ciutadania té molt clar que el bloqueig promogut per un lobby econòmic molt conegut i per uns interessos polítics involucionistes han motivat aquesta situació. La ciutadania també sap que el senyor Joan Gabriel, president de Coalició Reformista, i jo mateix hem pogut arribar a acords en dues ocasions en aquests dos anys i les dues vegades el grup parlamentari reformista els va fer tornar enrere.

Si pogués tornar enrere creu que tot hauria canviat si el PS hagués aconseguit assolir un acord amb ApC a l’inici de la legislatura?
Tornar enrere no és mai possible. El PS no podia aconseguir cap acord amb Andorra pel Canvi perquè ApC era l’instrument d’un lobby econòmic per controlar la política andorrana. A partir del moment en què el PS no estàvem disposats a fer la política d’aquest lobby era impossible arribar a un acord. Només podíem arribar a un pacte abandonant els nostres valors, els nostres principis i el nostre programa.

És dura una campanya quan enfront, com a número dos dels Demòcrates hi ha Jordi Cinca, amb qui vostè ha compartit importants moments polítics durant molts anys?
No em sento ni millor ni pitjor ni m’afecta en absolut.

Creu que la major part de les parroquials estaran molt igualades?
Depèn de com es recomposin els vots. Fins aquesta entrevista no he vist cap analista polític que hagi constatat que els comicis siguin com els del 2005 i el 2009. No hi ha cap (parròquia) triangular o quadrangular. Hi ha una bipolaritat entre les forces liberals conservadores que s’han agrupat en una nova força, però que són els de sempre i el PS i la gent que s’aplega al nostre entorn. Per tant no hi ha comparació amb el 2005 o el 2009. Els immobilistes s’han unit i s’ha de veure si els seus electors, que abans s’havien distribuït en dues o fins i tot tres candidatures, s’aplegaran a l’entorn de DA. Tot això em dificulta contestar la pregunta que em formula.

Demòcrates per Andorra assegura que encara que guanyi amb majoria absoluta és partidari d’un govern d’unitat. Incloent fins i tot ministres socialdemòcrates. Vostè defensa una idea similar?
Miri, si em permet, i sense ficar-me en les seves preguntes, que les formula lliurement, li contestaré seguint l’ordre del calendari. Abans que el senyor Toni Martí proposés això jo ja havia ofert un pacte d’Estat. I jo estic en la meva proposta que és anterior a del senyor Martí. Hem proposat un pacte per a l’acostament amb Europa i per a la signatura de l’acord monetari. També proposem un pacte per revisar la situació de futur de la CASS i establir la viabilitat del sistema de Seguretat Social. I en tercer lloc ha d’existir un pacte d’Estat per delimitar competències. Nosaltres ho hem començat amb els comuns aquesta legislatura. I cal veure com la delimitació deriva en un canvi en la llei de competències.

En el debat es pot repetir l’escenari de la legislatura i que vostè i Nomen tinguin un foc creuat?
No veig per què ha de passar això.