Ja no és el president del PS. Però se sent amb la responsabilitat de liderar l’oposició. Jaume Bartumeu mostra ganes de seguir a l’activitat política, malgrat les crítiques que li han vingut des del mateix partit, i les veus que li demanen insistentment que plegui.

Malgrat que estem dins els cent dies de gràcia… Faci un primer comentari de com veu el Govern de Toni Martí.
Ja vam dir que estem disposats a donar, no cent dies de gràcia, sinó cent cinquanta si cal. No faré balanços. Però puc apuntar que la gran diferència que ens anunciava el candidat Toni Martí en les formes… Ja hem tingut alguns exemples que no són ni noves ni, com ens havia semblat entendre, destinades a agafar la màs estesa que havíem ofert. La imposició si us plau per força de determinades presidències i vicepresidències a les comissions legislatives no s’adiu amb el discurs. Les darreres notícies de no mantenir l’acord en matèria tributària de la legislatura passada tampoc no són un bon anunci.

Va ser una “rebequeria institucional” del PS, com va dir Ladislau Baró?
Suposo que ell ho deia des de la mentalitat que la majoria absoluta permet qualsevol cosa. Si parla de rebequeria, deu ser perquè considera que ens havíem de sotmetre als seus designis, cosa que no farem.

Com va anar, això? Vostès seuen a la junta de presidents i el senyor Baró els diu: “Hi ha això o res.” O com va ser?
Sí, sí… És així. Jo només dic, i no em canso de repetir-ho, que el senyor Albert Pintat va ser un senyor en aquesta qüestió. Vam seure a una taula per discutir-ho, vam arribar a acords i es van respectar.

Vostè diu que no hi va haver mà estesa… Per què no van trobar idoni entrar al Govern?
No té res a veure. La ciutadania, amb un escenari d’una claríssima majoria absoluta, necessita poder visualitzar que no tothom fa el mateix plantejament polític. No tenia cap sentit, o en tenia un per al senyor Martí, que és tenir l’oposició silenciada i anestesiada durant tota la legislatura.

Quina oposició farà el PS?
Doncs una oposició seriosa i responsable. Acabem de felicitar el Govern perquè ha vist que no hi havia altra solució que signar l’acord monetari. També voldrem defensar acords de legislatures anteriors, i ho dic sobretot pel desplegament tributari. El dia 1 de gener s’ha de poder aplicar l’impost de societats, i no es podrà si prèviament no s’ha aprovat un impost general indirecte. Vull recordar que aquest condicionament ens el van imposar els consellers reformistes, entre ells el senyor Daniel Armengol. DA està canviant de posició. Haurà d’explicar per què.

Analitzi el resultat electoral.
Va ser una confluència de diversos motius. Per primera vegada, tots els adversaris es van unir contra el PS. Sumats dins el paraigua de DA la nostra victòria a les territorials era molt difícil. També el factor càstig al Govern en temps de crisi hi és. La ciutadania ens ha castigat perquè ha llegit que no es va poder fer un acord amb ApC al Consell General, i ens en van fer responsables.  Hi afegeixo un quart factor, que és que hem perdut el vot d’empresaris que han vist que, en temps de crisi, s’han aplicat lleis com el pla comptable.

Què respon a les veus que li demanen que plegui del Consell?
Només he de dir dues coses. Primera, que contràriament a la imatge que es vol donar, som un partit viu. La gent s’expressa lliurement. L’altra, que no comparteixo l’opinió que hagi de plegar, ni el comitè directiu del partit.

Què li va semblar el manifest d’Esquerra Socialista? Reflecteix el moment que viu el PS?
Ho hauria de demanar als qui el van redactar. Ja vaig explicar que em sembla que ens equivocaríem allargant el debat intern de les conseqüències electorals setmanes i setmanes. Els ciutadans han parlat, el comitè executiu va decidir dimitir, i faig confiança al que ha sortit elegit.

El considera de continuïtat?
Estic convençut que els milers de persones que ens van votar no estan preocupades per batalletes internes, sinó per una proposta de futur. Som un partit democràtic, i si algú volia presentar una proposta ho podia fer, però sense seguir atiant el foc.

Com va encaixar l’article d’Elisa Muxella, on l’acusava de negar-li la paraula?
Miri, estic en la política per defensar l’interès general, i no per arribar a certs nivells de confrontació personal. No jugo en aquesta divisió i, per tant, no tinc res a dir.