En la sessió del Consell General del dijous passat, els socialdemòcrates vam defensar una esmena a la totalitat front al projecte de liberalització dels horaris comercials presentat pel govern de Demòcrates per Andorra.

El Govern pretén fonamentar la defensa del projecte en el fet que s’inscriuria en la tendència a liberalitzar horaris que es dóna arreu.

Les legislacions nacionals de la majoria de països (exceptuant Suècia) no apliquen la liberalització a tot l’àmbit nacional com es pretén fer a Andorra. Les legislacions nacionals, equivalents a la que es pretén modificar, tenen com a objectiu dinamitzar i promoure el sector del comerç. Però a la vegada tenen tres pilars bàsics que respecten rigorosament: una legislació laboral i sindical robusta, la conciliació de la vida laboral i familiar i la protecció dels petits comerços davant de les grans superfícies.

A Andorra, a la legislació laboral i sindical li queda encara molt recorregut, per dir-ho d’una manera políticament correcta. És evident que avui dia les treballadores i els treballadors d’Andorra no gaudeixen d’una seguretat suficient com per denunciar eventuals abusos o situacions d’injustícia. Per tant, un dels pilars que tenen els països en els quals ens emmirallem, quan ens interessa, nosaltres el tenim mig esquerdat.

Quant a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones que treballen en el comerç, la majoria de països consideren el diumenge com a dia de descans setmanal i, per tant, els comerços han de romandre tancats.

També sobre la protecció dels petits i mitjans comerços davant de les grans superfícies i cadenes de distribució, arreu es plantegen mesures per compensar al màxim el manteniment de les dues formes de comerç amb la finalitat que puguin conviure una sense trepitjar l’altra.

En resum la proposta de Govern, a diferència de tots els països, vol edificar un edifici sobre un pilar esquerdat. Excel·lent!

Durant el debat de la setmana passada, tant el ministre d’Economia i Territori com la portaveu del grup parlamentari de DA van reconèixer que teníem raó d’assenyalar que el Govern no havia fet cap estudi econòmic per avaluar l’eventual bondat de la seva proposta. Estan fent un experiment i el fan sense tenir en compte la conciliació de la vida laboral i familiar dels nombrosos treballadors del sector del comerç.

Una proposta com aquesta s’ha de fer amb un diagnòstic. És sorprenent que el Govern s’hagi llençat al buit sense xarxa de protecció. Segurament no han volgut llegir el resultat de l’enquesta realitzada pel Centre de Recerca Sociològica durant el mes de juliol i agost de l’any passat. Una enquesta molt reveladora que permet conèixer el que pensen els actors del sector del comerç.

Els comerciants estan dividits entre els que creuen que s’han de mantenir els horaris i els que creuen que s’han d’augmentar. Per tant, no és veritat que la gran majoria de comerciants estiguin a favor d’un augment dels horaris comercials. A nivell de treballadores i treballadors del comerç el resultat de l’enquesta és molt clar: gairebé el 78% considera que els horaris són els adequats mentre que només un 14% està a favor d’obrir més hores.

A nivell de consumidors la dada també és reveladora, un 79% dels consumidors interns ja els va bé els horaris actuals mentre que només un 14% aposten per augmentar-los.

Per acabar, el 70% dels nostres visitants considera que els horaris són adequats mentre que només el 25% pensen que haurien de ser més extensos.

Aquestes dades haurien de fer reflexionar el govern de DA i les haurien d’haver tingut en compte abans de fer aquesta proposta de modificació de la llei dels horaris comercials. Malauradament, aquesta reflexió no s’ha fet.

El Govern ha volgut presentar la seva proposta com una mesura de reactivació. Fa un plantejament planer i conclou: més hores d’obertura suposarà, segur, més vendes.

Un govern carregat d’economistes hauria de ser capaç d’acompanyar el projecte de llei amb unes projeccions econòmiques que ens convencessin a tots i a totes de les bondats de les mesures que presenten. El Govern no ho ha fet o no ha volgut fer-ho. L’impacte sobre l’economia i sobre la societat és prou important com per prendre’s aquesta qüestió molt seriosament, gairebé el 25% de la massa salarial del país en depèn.

Cal tenir present que durant els governs liberals, es va anar progressivament ampliant els horaris comercials però les importacions van baixar. En canvi, l’any 2010 es van reduir els dies de tancament a les 9 del vespre i per primer cop en 4 anys les importacions van pujar. Aquestes dades demostren que el Govern erra quan pretén que hi hagi una correlació automàtica entre horaris d’obertura i vendes. És una demostració que l’ampliació d’horaris comercials i l’augment de vendes no estan relacionats de manera directa. Els problemes del comerç són, d’una banda, manca de visitants i l’afebliment del seu poder adquisitiu i, de l’altra, necessitat de reforçar la professionalització i formació en el sector.

Els portaveus de DA han volgut també contraposar la seva mesura liberalitzadora amb el tancament de vuit diumenges a la tarda, en temporada baixa, acordat pel govern socialdemòcrata l’any 2009. Estan entossudits en voler fer creure que ells són els bons i nosaltres, no cal dir-ho, els dolents.

Però, tal i com els vaig recordar en el debat al Consell General, no podran pas amagar que set dels actuals membres del seu grup parlamentari van rebutjar i bloquejar un crèdit extraordinari de més d’un milió d’euros presentat pel govern socialdemòcrata el mes de juny del 2010 en el marc d’un pla de reactivació del comerç. Aquell pla comportava promoció exterior però també plans de formació, introducció a les noves tecnologies i propostes d’especialització pel comerç.

Els socialdemòcrates volem reforçar el sector del comerç, amb mesures justes, raonables i raonades, sense improvisacions com les que el propi Govern reconeix en defensar el seu projecte de llei.

Defensem el reforçament d’aquest pilar de l’economia i per això hem dit i repetit que cal presentar ràpidament una proposta de Llei que reguli l’activitat comercial.

Una llei que, pel que vam poder escoltar a la sala de sessions del Consell General el dijous passat, el govern de Demòcrates per Andorra no sembla tenir pressa a presentar.