El Grup parlamentari socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit la proposició de llei de l’impost sobre el valor afegit (IVA), donant compliment així al «compromís i l’obligació, per responsabilitat política», a fer-ho en cas que el Govern no ho fes, o si més no presentés el text per desvincular-ne l’aplicació de la imposició directa, abans del 30 de setembre. Però aquest gest va encendre el debat polític i «decebre» el Govern.
El president del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va insistir en la urgència de tenir un IVA per així poder aplicar els impostos directes, el de societats i el d’activitats econòmiques. Aquesta aplicació està vinculada l’aprovació d’un IVA per les esmenes que en l’anterior legislatura van fer els reformistes -avui majoritàriament integrats a Demòcrates per Andorra- i que els socialdemòcrates, que estaven al govern, es van veure «obligats» a acceptar per poder tirar endavant la reforma tributària. Malgrat que l’actual Govern ha manifestat en repetides ocasions la voluntat de desvincular les dues imposicions per tal de que siguin vigents els impostos directes pel proper exercici -que comença l’1 de gener-, els socialdemòcrates afirmen que «aquí de text encara no n’hem vist cap», i que fer aquesta llei -la de desvinculació- és relativament senzill i es podria tenir fet «en una setmana», i «si no ho han fet en quatre mesos serà que no hi ha pressa per fer-ho». En aquest punt, Bartumeu va qualificar «d’atemptat directe a la justícia retributiva» l’arribar a finals d’any sense que es puguin aplicar els impostos directes. I «aviat serem al 31 de desembre».
Tot i les crítiques i el gest socialdemòcrata, el Govern ja havia anunciat la setmana passada que el text per desvincular l’aplicació de les dues imposicions s’entraria a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana. Segons va concretar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, es farà demà. De la mateixa manera, l’Executiu assegura en un comunicat que, en la reunió que van mantenir divendres passat, el cap de Govern, Toni Martí, va informar el propi Bartumeu que el text del Tribut sobre el Valor Afegit (TVA) està «pràcticament enllestit» i la voluntat és entrar-lo al Consell General «durant aquest mes d’octubre o a principis de novembre».
Així, segons narra el comunicat del Govern, es va demanar al cap de l’oposició que tingués en compte la imminència de l’entrada a tràmit de les modificacions de les lleis d’impostos de societats i d’activitats econòmiques, cosa que Bartumeu s’hauria compromès a valorar la possibilitat d’esperar i després fer les esmenes que considerés escaients. Per això, el cap de Govern va voler expressar la seva «decepció» en conèixer que el grup de l’oposició havia entrat a tràmit la proposició de llei de l’IVA i «per la falta de voluntat d’establir ponts de diàleg en qüestions de gran transcendència com és la reforma tributària». Així mateix, Martí va expressar el seu malestar per les argumentacions esgrimides pel president del grup socialdemòcrata, i va assegurar que «no pot qüestionar el compromís polític de desvincular el TVA dels impostos directes».
Per la seva banda, Cinca va lamentar que el dels socialdemòcrates és «un gest de cara a la galeria» i que «respon a una voluntat de notorietat política. El que faran és endarrerir el debat en el marc de les comissions legislatives». I encara va afegir que «no respon al clima de la reunió, i això sap greu».
EL TEXT DE L’IVA / Bartumeu va afirmar que la proposició de llei presentada es basa en el text pactat en la darrera legislatura, i que la voluntat és, en el marc de «l’endreçament de la imposició indirecta», de «crear una estructura homogènia i comparable a l’entorn geogràfic», acostant-se als estàndards europeus de neutralitat i generalitat.
Bartumeu va recordar que s’estableixen tres tipus impositius diferents: un tipus «normal» del 4,5%; un de «reduït» de l’1% que s’aplicaria a productes de primera necessitat; i un darrer, del 8%, per als serveis bancaris i financers. En relació a aquest darrer, Bartumeu va justificar-lo assegurant que en l’actualitat les entitats bancàries contribueixen amb uns 40 milions d’euros de mitjana al pressupost de l’Estat i que amb aquest IVA i l’impost que grava els beneficis de les societats es mantindria la pressió fiscal al sector.
Igualment, el líder de l’oposició va recordar que el text preveu dos règims especials. Un per als serveis d’assegurances i un altre «de franquícia», al que es podrien acollir les petites empreses amb una facturació inferior als 100.000 euros. En aquest darrer supòsit, aquestes societats podrien optar a ser exonerades de fer front a aquest impost.
